Primer repudiats i després vilipendiats com a causants del rebrot del covid19 a Lleida. En paraules d'Eduardo Galeano, autor de “Las venas abiertas de América Latina” són “los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada…”, que no són “seres humanos, sino recursos humanos, que no tienen cara, sino brazos…”
Subscric el comentari d'un dels meus mestres de CCOO, en Manel García Biel:
“Cal preguntar-se perquè en un país amb una alta taxa d’atur hi ha demanda d'immigrants per a treballar en la recollida de la fruita. Bàsicament perquè és un treball molt dur i mal pagat. Altrament molts empresaris prefereixen mà d’obra immigrant perquè és més dòcil i més fàcilment explotable. Cal assenyalar que els convenis del camp tenen sous molt baixos, en moltes ocasions per sota del salari mínim de 900 euros. Altrament els treballadors espanyols no estan tan disposats a que se’ls pretengui fer perllongar la jornada sense pagar les hores extres així com altres aspectes com desplaçaments, etc. Podem assenyalar el cas de la recollida de la “fresa” a Huelva, on els empresaris prefereixen que la mà d’obra siguin dones marroquines de zones molt deprimides que són molt vulnerables i a les que es pot explotar de forma abusiva i fins i tot fer-les víctimes d’abusos i vexacions.”
Sembla que el temps no passa per segons quines estacions de l’explotació humana a casa nostra. Fa gairebé 38 anys apareixia aquesta notícia: “Un juez de Mataró toma declaración a 2000 negros que trabajan en las explotaciones agrarias del Maresme”. El periodista que signava, Ramon Vilaró, afegia que la iniciativa havia sorgit del jutge Rafael Gimeno, amb la intenció d’obrir un procés contra l’”esclavisme i els negrers”, en una clara denúncia a diversos empresaris agrícoles que tenien contractats il·legalment prop de 4000 negres en la comarca del Maresme. Encara no estava de moda ni eren tan mediàtiques les sigles BLM: Black Lives Matter, les vides negres importen.
El jutge Gimeno, que amb posterioritat va ser conegut per processar per usura el virrei de les preferents, el director de Caixa Laietana, Pere Antoni de Dòria, d’infausta memòria, aquell que atiava contra Comissions Obreres i acusava el sindicat de posar en perill la institució, constatava les múltiples infraccions que ara també es produeixen. En aquella època la situació dels temporers era diversa. Hi havia una minoria que es trobava en condicions de completa normalitat (amb contractes, cartes de residència i sous segons convenis), un altre grup es trobava en una situació paradoxal: els empresaris que els donaven feina estaven disposats a sotmetre’s a la legislació laboral, però la il·legalitat de la seva estança en el país impedia la solució. I el contingent més gran el composaven els qui vivien en la més absoluta il·legalitat, en condicions que el jutge titllava directament d’”esclavistes”.
Era l’octubre de 1982. Seguim... Passem al juny de 2009. La Conselleria d’Interior, amb Joan Saura com a titular, ordenava la “macrorredada” de tallers il·legals de Mataró i “alliberava” de l’explotació a 450 xinesos. Van ser detingudes 77 persones que imposaven als seus treballadors jornades “de sol a sol”. En la majoria de casos vivien en condicions infrahumanes en els mateixos locals, sense llum ni ventilació. Així ho va informar a la premsa el sots cap de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos, Josep Montey.
Va ser l’operació més gran en la història de la policia catalana, doncs va implicar la intervenció de 750 agents. L’operació -anomenada Wei- va ser coordinada per la Fiscalia Especial contra el Crim organitzat. En aquest cas contra la màfia xinesa que controlava directament els tallers del tèxtil a la costa del Maresme.
A nivell local va tenir les seves derivades, perquè els dirigents polítics locals es van queixar de no ser informats prèviament. Les “males llengües” apuntaven a una certa connivència político-empresarial per fer la vista grossa, atès que aquests tallers treballaven per firmes molt conegudes.
El poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies” és un dels més “tunejats” que hi ha a Youtube, amb una extraordinària diversitat d’il·lustracions. Suposo que el títol s’inspira en el conegut episodi del cant IX de l’Odissea d’Homer, on al ciclop Polifem, d’un sol ull, li claven una llança. Quan Polifem demana a Ulisses qui ha estat per reclamar venjança als déus, Ulisses (Odisseu) diu que “ningú”, per no atraure les ires dels pobladors de l’Olimp. Ara és el poder mediàtic i les empreses i bancs que el controlen qui substitueix l’omnipotència divina.
Caldria reescriure el poema d’Eduardo Galeano. La situació dels temporers de Lleida, com la d’altres indrets, se sap perquè any rere any es repeteix, però “ningú” no és responsable. “Los Nadies” ara són els que miraven cap un altre lloc, els irresponsables car ells no tenen culpa… On són els jutges? On són els periodistes? Potser investigant les ecografies d’Irene Montero? O bé el telèfon d'una col·laboradora de Pablo Iglesias per després demanar solidaritat del gremi perquè han estat “injustament criticats” per les hordes bolivarianes?
Manel des de la reserva
http://manelgarciabiel.blogspot.com/https://www.youtube.com/watch?v=EHx4N6q9zN0
LOS NADIES
https://www.youtube.com/watch?v=EHx4N6q9zN0
LOS NADIES
https://www.youtube.com/watch?v=EHx4N6q9zN0
