El portaveu de la LLISTA DEL "TETE" ho ha dit en la terrassa del Museu: "Anem a totes". Que és com si jo li hagués dit al company de pupitre, en temps de criatura, "Ens veiem al carrer". I , a més, els xarnegos, afegíem:"Te voy a romper la cara".... I, després, arribàvem a casa plorant. A vegades, no sempre, perquè d'altres quedàvem per jugar a futbol més tard, a la Plaçoleta del Barri de l'Esperança, o a l'Esplanada de les Caputxines.
A mi m'ha agradat aquesta manera tan asertiva de dir-ho. I, ja posats, m'hagués resultat creïble que hagués afegit: "I ara ens posarem en contacte amb els sindicats perquè s'hi sumin a una vaga general política per a la desconnexió o la ruptura amb Espanya". Que fos indefinida o no ja ho deixaria a la conjuntura.... a partir del 27-S o el dia de la DUI (Declaració Unilateral d'Independència)
Això seria l'abc d'un procés de ruptura. ¿O és que això no ho va dir el Partit Comunista d'Espanya mantes vegades contra el règim de Franco? Això és de manual: que els assalariats organitzats i els que aspiren a ser-ho fossin convocats per a la rebel·lió cívica. Per què no es fa aquest gest? Els engegarien a dida, potser? Segurament -els sindicats- no són catalans conseqüents... ¿O és que la número 2 de la LLISTA DEL TETE, la senyora Forcadell, que ja va dir que calia votar (en les eleccions sindicals) als sindicats independentistes, creu que no cal, que amb aquests ja farien una marea tan oceànica que no caldria convocar als grans sindicats confederals?
No tenir al costat al moviment sindical és un detall no menor. I això significa que és una rebel·lió no tan transversal com sembla. Aquí el "poble" no és el DEMOS grec, que indicava la part socioeconòmicament més humil de la població.
Tenint en compte com reaccionava aquell altre, en Carod Rovira, aleshores secretari d'ERC, criticant les concentracions del 15-M o quan CCOO convocava vaga general, no m'estranya que entre l'independentisme cafe noir i el sindicalisme confederal no hi hagi feeling, com es diu ara. Però què més hi fa si tenim el sector ètnic de Súmate i les aportacions de l'inefable Colom, que de la Dolce Vita al Magrib n'ha aportat uns "especímens" força vistosos!" Necessitem un FASSBINDER català urgentment.
ELS EX I LA LLISTA DEL TETE.
Que estem en temps de mudança és obvi. La vida política s'ha convertit en una mena de Fira de Mostres d'aspirants a polítics o en busca de càrrecs. Exemple: En Comín fill. Jo n'estava enamorat, políticament parlant, del pare. Aquell que va ser diputat del PSUC al Parlament de Catalunya i de Cristians pel Socialisme. Faria empalidir al mateix Anguita. Comín el Jove s'ha passejat per tots els stands fins a trobar el seu "l'encaix". No és fàcil quedar-se sense feina per a un polític.
A un amic li he dit que l'ex+RRR, portaveu de la llista del TETE, no s'ha portat de forma exquisida com diu el Toni Morral, ex alcalde de Montcada. Perquè és l'estil de la porta giratòria. O com LAS CAMAS CALIENTES DE LA POLÍTICA. Ha d'haver un període d'hivernació que en alguns països es calcula en dos anys d'abstinència, abans de fer el salt (en el doble sentit de la paraula) a una altra formació política. Almenys per deixar als "machacas" del partit,que han penjat cartells de la seva jeta, que oblidin l''haver fet el "primo" amb aquell trànsfuga dels co.... ! I això no té res a veure amb la llibertat per canviar d'opinió, sinó amb la decència.
Els socialistes, amb tota impudícia, ho van practicar durant molt de temps: el talonari per comprar polítics/quadres per als seus rengles. Hi havia gent que es deixava comprar. Ara són ells que han de tastar la seva pròpia medicina. Davant de tanta frivolitat és una de les poques coses positives de la situació.
SINDICALISTES EN LA LLISTA DEL TETE.
I ara resulta que la Munté, la vicepresidenta, contradiu al ex+RRR: "Home, RRR, és clar que tenim clar que el Tete seria el president!!!"
Amb les ganes que té l'ex+RRR de triomfar amb la nova joguina que li han comprat per exhibir les seves bones maneres!
Per cert, la Munté també és una ex, de la UGT. ¿Què té la UGT per captar tanta gent dretana? Fa temps, en el meu període més sectari, pensava que la UGT l'havien construït com una empresa, de dalt a baix, que no era un sindicat de classe. Després m'he moderat i entenimentat més. Però després d'haver integrat el sindicat groc de Caixa Laietana i, més tard, assabentat que la Munté havia estat responsable d'un àmbit de la UGT, he arribat a la conclusió que Josep Maria Àlvarez, el gran cabdill del sindicat, té molta habilitat per comprar i per vendre (o vendre's?) I mira que, a vegades fa discursos incendiaris !!!
A Mataró, la gent del PSUC i d'ICV hen patit molt dels ex-. Tenim tota una gamma de productes humans. Només hi ha un ex que es va passar al PSC-PSOE sense tenir en compte els aspectes crematístics. I és amic meu i me l'estimo molt.
Curiositat: A Barcelona dels 3 regidors del PSUC-Jordis- es van passar al PSC. Un va arribar a ser ministre fins i tot. Un altre, va comprar el bitllet d'anada i tornada, i ara resulta que és el mentor de l'Ada Colau i de la seva gent més propera.
ABSTENCIÓ I LA LLISTA DEL SÍ QUE ES POT. LLUÍS RABELL
En Lluís Rabell hi era a l'Assemblea d'ARA ÉS DEMÀ que va convocar ICV a inicis del 2014. No és una peça menor com de forma degradant algú l'ha volgut mostrar: "el segon plat" disponible.
Quan el vaig sentir reivindicant el caràcter "levantisco" de la població barcelonina, en rebelar-se contra l'augment de les tarifes del transport públic, el vaig veure com un dirigent més complet, fins i tot que la Colau, més monotemàtica, potser, en aquella època.
Però l'elecció d'en Rabell té una dimensió per descodificar les intencions no gaire democràtiques de la Llista del Tete Mas. Convergència i els seus juguen a favor de l'abstenció dels sectors populars.
Catalunya és un país abstencionista. Ja ho ha estat també en les Municipals. I això no és culpa de Madrid, precisament. I és abstencionista allí on viu el 75% de la població: en el litoral i les zones metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Tant en les eleccions municipals com en les eleccions al Parlament de Catalunya es manté un diferencial negatiu de participació considerable respecte a la Catalunya de l'altre 25%, justament on CiU, ERC i CUP han obtingut majories clares el passat 24 de maig. El diferencial en les darreres Eleccions al Parlament va ser del 5'8% Curiosament, la participació és més alta i homogènia entre ambdues Catalunyes en les Eleccions generals, la qual cosa ens interroga sobre la poca estima d'una part dels catalns i de les catalanes respecte de les seves pròpies institucions. Ni tan sols ens hem pogut posar d'acord en la Llei Electoral.
Si afegim aquestes dades al pes diferenciat de les àrees menys poblades tindrem una de les claus per descodificar perquè el Tete Mas considera aquestes plebiscitàries i no pas les Eleccions Generals de la tardor, on participa més gent.
En les primeres declaracions d'en Lluís Rabell ja ha apuntat que els barris s'han de polititzar si volen millorar les condicions de vida. Els convergents han tingut el desodorant d'ERC, aprofitant l'abstenció diferenciada i la llei electoral no democràtica. L'aposta de la llista SÍ QUE ES POT és activar aquest vot que només s'expressa en les Generals ara ja en les eleccions al Parlament de Catalunya, que no són plebiscitàries, per molt que ho diguin els corifeus del poder.
LA VENJANÇA PENDENT DE LA LLISTA DEL TETE.
En l'entrevista de Joan Coscubiela amb Antoni Bassas, molt recomanable, per cert, per descobrir les mentides de l'ex+RRR, sobre el suposat reconeixement internacional de les eleccions del 27-S, el Coscu assenyalava que alguns amics seus, polítics, d'ERC, estan molt dolguts i humiliats per en Mas. Pel seu tràgala, i apuntava -el mateix Coscu- que no era descartable que li fessin pagar, tard o d'hora. En Mas no ha jugat net, va dir amb prudència el portaveu de SÍ QUE ES POT. Però l'estil Mas passarà a la història, i no a fi de bé, per molta èpica i salsa romescu que li posin la seva parafernàlia mediàtica, que és molta.
http://www.ara.cat/arabassas/
DEL TIC-TAC AL KI-KI-RI-KÍ DE P.I., EL JOVE.
Del Pim-pam, propuesta del Carmona de Madrid, al Tic-Tac de Don Pablito, hem passat al KIKIRIKÍ del gallet, en una votació a la búlgara. Les expressions onomatopèiques s'han posat de moda... Molts focus estaven posats en aquest fenòmen novedós, que era Podem/os. Ara resultarà que posaran el focus en la manca de cultura política d'un país tan inconsistent, com els seus líders,
Ara resulta que l'ex per partida doble, la senyora Tania Sánchez, és la que més intransigent es mostra respecte a les candidatura de confluència arreu de l'Estat. I, precisament un adherit de Podemos és qui, en l'assemblea de Procés constituent, s'ha expressat més beligerant contra la llista SÍ QUE ES POT.
La meva conclusió, cada cop, és més sòlida: Amb uns dirigents de tan poca talla no es pot bastir un moviment de resistència-proposta a les polítiques neoliberals. Possiblement a d'altres indrets d'Europa ens mirin amb interès, però per verificar què no cal fer.
NOTA BENE:
El molt honorable Artur Mas i Gabarró és el president de la Generalitat. Té tot el meu respecte, en tant que president del meu país. El que en aquesta entrada l'anomeni com el Tete es justifica perquè la seva actuació, amb el tripijoc de la tan grapejada llista, s'ha comportat de forma degradant i humiliant per al seu càrrec i per als catalans i les catalanes.
tete:: veu familiar que es dóna al germà gran.
tete:: veu familiar que es dóna al germà gran.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada