DAVID I GOLIAT

Suposo que em passa com a molta gent: sento fàstic, ràbia, cansament, ridícul.... I ara sento tristesa. Tristesa perquè el meu pare, cordovès fins al final, em repetia sempre: "Los catalanes son gente seria". M'ho he hagut de repetir manta vegades quan m'he sentit "traït" per molts dels que jo considerava companys d'aspiracions i lluites, doncs han preferit la "família" a la "classe".

Primer regalen un bonus a les CUP per tal d'enfosquir l'avenç de les esquerres mestisses que aposten per la confluència i l'acumulació de forces recuperant la reivindicació d'un referéndum pactat amb el govern central, "el dret a decidir"

Els ha sortit bé després de l'ensurt que van patir amb  BARCELONA EN COMÚ. I ara la burgesia catalana, la part més esbojarrada, postmoderna i desinhibida, tan cínica o més que l'altra, comença a demonitzar les CUP, perquè no fa de criada i no obeeix les seves ordres, de moment, només de moment...

En Romeva, fora d'hores es dedica a la literatura infantil a Sant Cugat, però amb la seva frivolitat i cinisme que molta gent està descobrint sota la seva imponent planta, ha volgut traslladar aquest gènere literari a la política. Amb un paternalisme ridícul i la seva "revolució dels somriures".

Quan la gent s'hi juga el pa de debò no pot menystenir els adversaris, ja siguin neofranquistes postmoderns neoliberals, o ja sigui recentralitzadors conservadors simplement.

La lògica del fantasiós "procés"era la següent: país desconnectat, independent, i ser un PAÍS NORMAL, on haguessin  les esquerres i les dretes corresponents ¿oi?. Això deia l'altre ex-dirigent d'ERC, que semblava que tenia una certa sensibilitat social, en Carod Rovira, un altre "xarnego" que es va posar al capdavant d'un partit independentista.

Ara les CUP també han volgut pressumir de "xarnegos" per convèncer a la gent de la reserva metropolitana perquè es passés a l'independentisme irredent i guanyar la majoria social del país. No ha pogut ser...  Però una flor no fa estiu. Tant se val si els dirigents més mediàtics també tenen orígens familiars propers fora de Catalunya, o són fills d'immigrants d'arreu de la Península Ibèrica. El seu discurs és etnicista, tant o més que les paraules que va pronunciar PAU ESGLÉSIES EL JOVE durant les eleccions autonòmiques (suposadament "plebiscitàries").

La carta de David Fernández, persona a la que se suposa un bagatge ben llunyà de la frivolitat, ha caigut, al meu entendre, en l'infantilisme més pregon. No li ha calgut anar molt lluny per fer les seves piruetes laberíntiques: simplement ha copiat el model de l'acció política abertzale en una societat encara més mestissa i siamesa que la basca: cedir una part dels vots als representants de la burgesia més cínica (CDC) per solventar la investidura d'Artur Mas, el més neoliberal dels presidents que hem tingut a Catalunya. Això ho van fer els independentistes bascos respecte al conservador Partit Nacionalista Basc, en un context de lluita armada. Ben diferent, és clar.

A la CUP l'han volgut investir com la formació més "honesta" i "conseqüent", i és admirada per això. Dins el context català no m'extranya. Però la tàctica del "xiclet" (en argot ciclista) que està fent li està fent molt de mal. 

Artur Mas de "Polònia"

Perquè, malgrat les discrepàncies, les esquerres mestisses necessiten les CUP igual que la suposada formació independentista necessita la formació mestissa d'esquerres per intentar frenar el procés de desigualtat que també s'està produint a Catalunya i a Espanya.

El llinxament de les CUP per part dels poders fàctics de la burgesia a Catalunya em produeix tristesa. Però més tristesa m'ha produït la carta de "Boabdil" Fernández, lliurant les claus de la ciutat de Granada (és una metàfora). Al rei Boabdil de Granada  ja li van dir: "Plora com una dona el que no vas saber defensar com un home". (és terminlogia masclista de l'època)

I això és el que em temo que està passant amb el procés i el vot "suspense" -negatiu o afirmatiu- d'en Mas. Si les CUP finalment voten a en Mas no serà perquè en les negociacions s'han produït avenços  per impulsar un pla de rescat social, sinó per "acolloniment", per pressió de GOLIAT. La fona de David (els 10 representants) no han pogut contra el gegant mediàtic, tribal, etc., que representa el cinisme d'ERC (que està desitjant que un pusilànime com en Jonqueras) no hagi de donar la cara i un frívol com en Romeva no s'hgi d'embrutar les mans.... quan són ben conegudes les ganes que li tenen al trilero d'Artur Mas, i la seva poca sensibilitat social.

Visto lo visto, jo hagués preferit que la CUP investís d'entrada a en Mas, ja que són de la mateixa tribu ètnica, i després negociar el "rescat social", i deixar-nos de teatre. 

Però el més trist de tot plegat per a un suposat independentisme d'esquerres (que per a mi és un oxímoron bastant flagrant si ho traduïm a sociologia i classes socials), és que veig que les CUP renuncien a exercir algun dia una hegemonia en el pla de la igualtat i manifesten clarament la seva subalternitat ideològica. Tant de titanisme verbal pseudoradical per arribar a aquest punt !!!

En Tardà declarava que no podíem despenjar la burgesia que representa CDC del procés si no s'investia a en Mas. Això quadra amb el diletantisme d'ERC, ja des de l'època de l'Heribert Barrera. I és aquest el nucli de la qüestió. Sense burgesia no hi ha avenços, necessitem sempre la supervisió i la seva hegemonia. 

La tristesa hauria de ser per a les CUP. Com la manifestació del regidor Cuéllar -CUP- de Mataró. La conclusió és lògica: en un suposat país independent, les esquerres, realment alternatives, han de ser sempre o bé "còmodament verges, pures i castes", o bé  subalternes a l'hegemonia de la burgesia, per molt disfressada que es vengui de sobiranisme, i ara descorbatada. Recordo l'anunci: "Anem lents perquè anem lluny". Doncs tot pinta que acabarà com aquella seqüència còmica del film EL MAGO DE OZ, i l'expressió del criat negre  parsimoniós "Ahorita vengo mi amo".... Anava tan lent, tan lent, però al final hi arribava, per molt que el refresc s'hagués fet malbé. Lent, però obedient. Mentrestant, el govern en funcions va gestionant qüestions no menors fent honor al seu color CDC-ERC: dreta, dreta, dreta......

Vale.