Dedicat a Alberto Garzón. Després del 20-D, des del minut zero, la intervenció en la guerra estarà en l'agenda del govern. Només IU-UP ha estat ben contundent malgrat l'escletxa tan prima que li han deixat.
Els neoliberals acusaran de BONISME a les posicions més assenyades, però minoritàries. Els que hem col·laborat d'alguna manera en la COORDINADORA DEL MARESME PER LA PAU I EL DESARMAMENT hem de fer valer el saber acumulat per alertar del militarisme desmemoriat.
Cicle-resum de les aportacions del belga, membre d'ATTAC, Jean Bricmont
I - IMPERIALISME HUMANITARI. LES VERGONYES. LA VIGÈNCIA DEL "NO A LA GUERRA"
II - IMPERIALISME HUMANITARI: "ESQUERRES", ECOLOGISTES I ONG'S
III. IMPERIALISME HUMANITARI I SOBIRANIA NACIONAL
IV: IMPERIALISME HUMANITARI (i IV). DESCONFIEM DE L'"ESQUERRA" ANTI-NO A LA GUERRA
http://elblocdejotao.blogspot.Els atemptats de París han estat demolidors. Els atemptats de Kabul contra dependències de la legació espanyola han estat un avís. ¿Qui va començar la guerra? Després de la guerra de Vietnam, l'imperi va apuntar-se a l'agenda no perdre mai més la batalla de la informació. Els grans mitjans de comunicació ens han imposat des d'aleshores un marc mental que fa molt difícil una tasca intel·lectual honesta sobre els orígens i els culpables de les guerres postcolonials. ¿Terrorisme o guerres de nou tipus? Mentre, a Morón allotgem la base nordamericana més gran de la Mediterrània... Només Izquierda Unida ha sortit al carrer per denunciar-ho. ¿Com podrem al·legar innocència quan arribi un altre atemptat? Qui serà la nova carn de canó?
Se suposa que en les democràcies (els "nostres" sistemes polítics) els governs obeeixen la voluntat del poble. Per tant, TOT EL POBLE és corresponsable de les decisions i incursions armades en un altre territori. Si som fidels a aquesta lògica, "nosaltres", els "demòcrates" hem de ser corresponsables si després la guerra dels pobres (terrorisme) arriba als metros i a dependències dels països agressors... ¿O no? "Nosaltres" restem passius davant la guerra tòxica que ininterrompudament Israel aplica als territoris ocupats. Aquest Estat utilitza bombes d'urani empobrit. I a la Franja de Gaza la mort per càncer a causa de l'urani ja és la segona causa de mort. ¿Això no és terrorisme d'Estat? O són preguntes impertinents que no convé fer-se? Hi ha una candidata d'Izquierda Unida retinguda des de fa 6 mesos a Israel sense poder sortir perquè formava part d'una campanya de solidaritat en els territoris ocupats. ¿On és doncs l'intervencionisme humanitari del nostre govern?
És de suposar que si el resultat de les eleccions els és favorable, les forces representatives de l'establishment posaran en marxa els mecanismes per enviar tropes, ja sigui en una modalitat o en una altra? Només esperen que EL NO A LA GUERRA no esclati abans del 20-D, s'escampi de nou i els arrenqui la careta... A això li diuen ara PATRIOTISME
Qui ens hauria dit que un president, el de França, amb l'etiqueta (abusiva) de "socialista" ordenaria bombardejos i intervencions a l'Africa, i ho admetríem de forma expressa o tàcita? Si fa trenta anys, quan encara teníem memòria dels moviments d'alliberament (descolonització) això s'hagués produït, sortiríem al carrer espontàniament i incrèdula... Eren altres temps....
Qui ens hauria dit que aquest mateix president ("socialista"?), amb el recolzament també d'una fracció de la sedicent "esquerra" decidiria assumir les propostes dels partits d'extrema dreta i atacar Síria? Doncs tot això està passant.
Si mirem cap endins, i ens contemplem al mirall, el meu propi i de grup, també ens caldria entonar el mea culpa. Sí, perquè també he/hem participat i he/hem estat còmplices de la ideologia de l'"imperialisme humanitari" per la via emotiva, per deixar-nos endur per l'streaming de la informació dirigida i orientada a endolcir les nostres consciències, per estobar les nostres resistències del "NO A LA GUERRA".
Va ser a les dependències adjuntes de la parròquia de Sant Josep, de Mataró. La Coordinadora del Maresme per la Pau i el Desarmament ja estava "amortitzada". Una mena coordinadora per la Pau s'havia trobat en la vigília de l'atac aeri contra l'ex-Iugoslàvia del "dictador" Milosevic. (Les etiquetes formen part de la guerra de la informació, perquè sinó als carnissers d'Israel, Aràbia Saudí, etc. els hauríem de posar,i, en canvi, no ho fem).
En aquella reunió, majoritàriament, malgrat que ens pesés, es va donar recolzament a l'atac. I acceptàvem que ho fessin els americans perquè els països europeus estaven dividits i no es posaven d'acord. Era comuna aquella afirmació: "Europa, gegant econòmic i nan polític i militar". Els assistents representaven tot el ventall ideològic, fins i tot de la ideologia que avui podríem anomenar "antisistema". L'argument més poderós citat per una persona a la que respectava i respecto molt va ser el següent: "A la República Espanyola la van deixar sola amb l'argument de la no intervenció. Ara estem en la mateixa situació. Ens ha passat amb Bòsnia. I ara també amb Kosovo. La ciutadania europea no ho pot consentir".... Més o menys literalment, aquest era l'eix del discurs.
Més endavant el representant d'ICV al Parlament Europeu, Raül Romeva va votar a favor del reconeixement de Kosovo, com a nou Estat, malgrat que l'exèrcit "d'alliberament" era un exèrcit mafiós, subvencionat per les trames delictives dels Balcans i d'Itàlia, com ja s'ha acreditat abastament. La ministra Chacón i l'Estat espanyol va votar en contra. I "el nostre especialista", Romeva, també per interessos ideològics personals, ho va fer en sentit contrari. Tant la Chacón com en Romeva ho van fer per consum intern (País Basc i Catalunya), però no per motius pacifistes. Llavors no coneixíem les frivolitats de les que era capaç el venedor "de somriures" que és en Romeva.
Aleshores, val a dir també, que estaven commocionats per les matances de Bòsnia, majoritàriament de població musulmana. També estaven impactats per l'apassionament del recent traspassat José María Mendiluce, ex responsable del Comissariat per a Refugiats de l'ON/U per a l'antiga Iugoslàvia. La seva eloqüència va vèncer la del professor Carles Taibo, que denunciava la manipulació de la que erem objectes per part de l'epicentre de l'Imperi, un cop finiquitat l'antic poder de l'antiga URSS.
D'això ja en vaig parlar en l'article següent:
El pacifisme europeu necessita una operació de cataractes
El pacifisme europeu necessita una operació de cataractes
SNOWDEN
Tot just després dels atemptats terroristes de París, veus vinculats als serveis d'espionatge nordamericà assenyalen ara (quina barra, quin cinisme!!!) a Snowden com a culpable, perquè la seva denúncia no ha permès continuar amb les pràctiques que suposadament "permetien detectar els terroristes". El raonament dels aparells aquests, com la CIA i d'altres, és diabòlic i pervers. Segons ells lluitar per una democràcia de més qualitat promociona el terrorisme. Ni la Inquisició Espanyola ho hagués fet més cruel.
Els ideòlegs de l'imperi han proclamat que calia imposar "la democràcia "per combatre "el terrorisme". De fet, han invertit el problema perquè els convenia. ¿No hauria estat necessari enfrontar les causes profundes, especialment Israel, que provoca tots els conflictes regionals?
L'EPICENTRE D'ORIENT MITJÀ
Segons diversos i variats especialistes, dos són els elements que han permès l'aparició d'aquesta nova versió de guerra, i que anomenem terrorisme. A banda, és clar, de la subvenció nordamericana i de les monarquies del Golf (del petroli).
El primer és la impunitat amb la que actua l'Estat d'Israel.
Parla Jean Bricmont: "No diria que això genera tots els altres conflictes, però juga un paper immens en molts altres conflictes. Els occidentals no comprenen que la naturalesa del conflicte israelià-palestí va molt més enllà de les fronteres d'israel o de Palestina. Per una raó molt simple: el que els europeus han fet, és fer pagar als àrabs pels crims comesos pels europeus contra els jueus. Les coses es poden resumir dient que no van crear un Estat jueu a Europa, per compensar les desgràcies sofertes pels jueus en Europa, no tan sols perquè els sionistes volien un Estat a Palestina, sinó perquè Palestina estava poblada pels àrabs, considerats en aquell temps com a mancats de valor. Des d'aleshores no s'ha reconegut mai l'arrel del conflicte; s'han sumat altres conflictes al conflicte inicial; s'han ocupat territoris, etc... De fet, les coses s'han agreujat i existeix una ceguesa dels occidentals sobre les arrels i la profunditat del conflicte. No hi ha cap nen que creixi a Rabat, fins i tot si es troben lluny de Palestina, que no sàpiga que si Israel fou creat en el lloc on es troba és perquè els europeus ho han fet, jueus i no jueus, que es creien més civilitzats que els àrabs com ell, i això és difícilment tolerable. És una dimensió del conflicte que és molt més profunda que el que es compren generalment a Occident"
DRONES ASSASSINS. EL TERRORISME "CRISTIÀ" VERSUS TERRORISME GIHADISTA
Especialistes militars admeten que l'"eficàcia" (punteria) dels projectils dels avions no tripulats (drons) no ultrapassa el 2%. És a dir, el 98-99% restant són "víctimes colaterals". Els drons és l'altre factor que dóna legitimitat a aquesta nova guerra, al terrorisme "no cristià". Ni Bush s'hagués atrevit a una cosa similar. No hagués pogut "vendre" aquesta versió de terrorisme d'estat a causa de l' antipatia que provocava. Però del "gentleman" Obama sí que ho hem acceptat. Fins i tot, va ser guardonat amb el Premi Nòbel abans de cometre les seves malvestats. La seva oratòria ha pogut perfumar milers de morts comeses a distància
Parla Josep Fontana: "El cas és, a més, que el terrorisme cristià segueix actualment amb plena força. Els atacs amb “drones”, per exemple, es fan amb ple coneixement que les morts “colaterals” seran moltes més que les dels objectius que s’anaven a cercar. No es tracta solament de fets puntuals que han estat denunciats ocasionalment, com el d’exterminar una família en plena celebració d’unes noces, en haver-la confós amb un grup d’islamistes, sinó que les informacions globals reunides sobre diverses campanyes a Afganistan, Somàlia i Iemen mostren que el 90 per cent de les persones mortes no eren els “objectius” que s’havien anat a cercar.
Fa pocs dies quatre operadors de drones de les Forces aèries dels Estats Units, amb molts anys d’experiència en aquesta ocupació, publicaven als diaris una carta denunciant que el programa de morts seleccionades “és una de les forces més devastadores en la creació de terrorisme i desestabilització arreu del món”. Explicaven, a més, la seva terrible experiència personal que els va dur “al convenciment que el civils innocents que estàvem matant només servien per alimentar l’odi que inspira el terrorisme”.
REFLEXIONS SOBRE LES IMMOLACIONS
Parla John Gray. Filòsof i politòleg britànic.. Carles Capdevila: "Entendre el món". Ed. Arcàdia, 2015:
"Molts dels primers suïcides lligats a bombes al Líban, als anys vuitanta, eren laics. Alguns eren cristians. Alguns, membres del Partit Comunista. O els Tigres per a l'Alliberament de Tamil Eelam, a Sri Lanka. Eren leninistes i no creien en la vida després de la mort. Ells van inventar el cinturó bomba. Aleshores no era religiós, ho és ara. Una característica única dels humans és que maten altres humans i, voluntàriament, accepten la seva pròpia mort amb l'objectiu de donar un significat a les seves vides. Això és únic. Cap altre animal mata per això. Maten per protegir les cries, per protegir el territori, per trobar menjar... En aquest sentit, els humans són pitjors que els altres animals. Saben que moriran i necessiten respostes. Els humans senten la pèrdua de significat molt més que la pèrdua de la vida. Això és molt important. Per això se suïcida, la gent."
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada