ESTEVE MARTÍNEZ, D'OUTSIDER A CAP DE L'OPOSICIÓ

Pels volts de Nadal, una mare vinculada a una AMPA d'una escola pública, li va etzibar a Esteve Martínez, de forma carinyosa, el següent: "Esteve, t'estàs convertint en el Gary Cooper de l'Ajuntament".

Certament, per a Esteve Martínez i per al seu equip, o "govern a l'ombra" d'Educació, probablement, el més ben preparat del Consistori per experiència i vàlua, aquest últim trimestre ha estat molt dur, perquè ha hagut de remar contracorrent per fer front a les cortines de fum del govern sociovergent.

L'operació endegada pel govern de la ciutat i, particularment, pel regidor d'Educació, ha estat la de  justificar la seva submissió davant la política de retallades de la Generalitat, secundada fidelment per la direcció dels Serveis Territorials. L'esquer:la suposada innovació, o, com es va inventar l'astuta Irene Rigau, optimització dels recursos, grapejant l’etiqueta de la innovació per justificar la no reducció de les ràtios, l'eina més eficaç per atendre millor els alumnes i la seva diversitat.

L'esquer era aquest, però la tàctica ha estat la més jesuítica possible: el divideix i venceràs: el regidor i els seus tècnics han anat oferint a cada sector per separat allò que volien escoltar, en el sentit més corporatiu possible, però oblidant que, de fet, estaven aplicant la política de tatxerisme de guant blanc. En definitiva, retallades als barris més vulnerables.

Però aquesta mare no ho deia precisament per això, sinó perquè aquells partits que presumien de nous, de ser antisistema, anticapitalistes, o bé anti-casta, de sobte es van convertir en molt submissos davant dels cants de sirena de la regidoria d'ensenyament. Aquesta mare, que pertanyia a la FAPAC no entenia ben bé, com les “esquerres transformadores”, en aquesta visió de la planificació escolar de la ciutat, votessin de manera tan diferent.

Esteve Martínez, va iniciar l'actual legislatura amb unes cartes pèssimes, doncs els resultats de les eleccions municipals el situaven al racó de pensar, sol com un mussol, amb la mateixa presència política que PxC.  Vés per on, amb el seu ofici, la seva bonhomia i el seu pundonor d'arribar a totes les pilotes, com el Johan Neeskens del Consistori, s'ha anat guanyant una fama de pencón, de fèrria voluntat unitària. No és endebades que ha estat nomenat comissionat d'ètica del Consistori, atès el seu prestigi i la seva equanimitat.

I vet aquí que el Gary Cooper Martínez, es va plantar davant dels pressupostos per dir-li al "rei" que anava despullat, que en temps d'emergències no es poden passar per alt que hi ha prioritats: o gespa artificial o més ajuts socials pels desemparats. Ni els anti-casta, ni els republicans que cada vegada més son més "gallecs" i ambivalents,  li han fet costat. Però el seu discurs, de llum llargues, denunciant el canvi de rumb estratègic, d'aliances amb la dreta, l'han convertit, de facto, en el cap de l'oposició. És més, en l'equador de la legislatura, ja ha posat l'intermitent per convertir-se en un personatge clau per a la propera legislatura, que hauria de ser la legislatura del canvi real de polítiques per a Mataró. I per acabar-ho d’adobar, com la rumorologia apunta, alguna "autoritat convergent" podria haver instigat la denúncia d’una suposada agressió en l’ocupació de la seu de SSTT d’Ensenyament. Si no poden amb ell, podrien pensar -segueix la rumorologia- , convertim-lo en un vulgar camorrista. I els ha sortit el tret per la culata.