El proppassat dimarts, 12 de maig, ICV-EUiA va presentar al Centre Cívic de Pla d'en Boet les seves principals propostes en matèria d'educació per a Mataró. A l'acte públic han participat Esteve Martínez, alcaldable de la coalició ecosocialista, Conxita Calvo, professora i regidora d'ICV-EUiA, i Montse Taberner, ex directora de l'Institut Municipal d'Educació.( https://mail.google.com/mail/u/0/#label/iniciativa/14d52afd7a723a04)
Tant Martínez com Calvo han insistit en la importància de l'equitat en el sistema educatiu. "No pot passar que les diferències es converteixin en desigualtats", ha explicat Esteve Martínez durant el transcurs de la xerrada. Conxita Calvo ha estat molt crítica amb la gestió del govern municipal de CiU durant els darrers quatre anys.Per a Calvo, “ha hagut una manca absoluta de política educativa municipal, deixant-ho tot en mans dels serveis territorials de la Generalitat”. La regidora ecosocialista s’ha queixat de la manca d’iniciativa del regidor d’educació en temes tan importants com la planificació escolar.
Això va dir Conxita Calvo amb la seva prudència i elegància coneguda, però la realitat és que CiU ha actuat durant aquests quatre anys amb fanatisme i sectarisme. Els vuit anys del tripartit i que l'han allunyat d'un poder que pensava que tenia en propietat, "per naixement", l'han dut de forma descarada a descuidar els aspectes d'equitat, i ha accentuat la seva gestió classista, tot aprofitant la crisi.
La presentació del programa d'ICV-EUiA va coincidir amb una nova provocació al model d'immersió lingüística que es va pactar fa dècades, inclòs el Partit Popular. En la majoria dels assistents a l'acte sobrevolava la sensació de que la dreta espanyolista, quan es veu ofegada per la corrupció sistèmica, provoca episodis de desviament de l'atenció. I, també, de la mateixa manera, l'altra dreta -nacionalista i hipòcrita-, aprofita l'atac per fer victimisme i desviar l'atenció sobre els efectes nefasts que la seva política està causant a les capes populars. Perquè CiU vol aplicar el model d'externalització que aplica a la Sanitat a l'Educació. En això sintonitza amb les ànsies de la burgesia i l'oligarquia espanyolista. Són dues cares de la moneda, totes dues embolcallades en les banderes respectives.
Caldria recuperar la memòria històrica i recordar que durant la transició, la primera opció de CiU, respecte de la llengua a l'escola, era aplicar el model basc, és a dir, l'escolarització separada: escoles en castellà i escoles en català. Va ser l'esquerra, encapçalada pel PSUC i també pels socialistes, i també per CC.OO., que van oposar-se aquest model. El paper de l'esquerra en fer una sola comunitat i treballar perquè el lerrouxisme no tingués adeptes no ha tingut el reconeixement que es mereix. Per contra, CiU sí que el va alimentar en aliar-se amb el PSA (Partit Socialista d'Andalucia de José Acosta Sánchez), o aquí a Mataró, amb l'aliança estratègica de CiU amb la Casa de Andalucía. L'exemple més clar el tenim amb una conversa que vaig tenir amb un pare d'una alumne del meu institut: "Jo vull que el meu fill tingui les mateixes oportunitats que el nét de Jordi Pujol" , tot sabent que una filla de Jordi Pujol vivia a Mataró. I no es referia a ser un "mangui", sinó a la igualtat d'accés a les eines socials. I la llengua n'és una, i molt important.
El protagonisme del model d'immersió lingüística ha estat per a l'escola pública, de les classes populars. Més endavant vam descobrir que l'ADN de CiU no era tant la llengua sinó el classisme. A ningú se li amaga com, després del necessari període on l'escola concertada era necessària per tal de cobrir les necessitats d'escolarització, ha estat l'instrument de distinció social. I aquí CiU s'hi ha abocat, tot mimant-la. No és per casualitat que el molt honorable president Jordi Pujol, quan ha vingut a Mataró, ha estat per inaugurar centres de referència de les multinacionals vaticanes. No és d'estranyar, tampoc, que en la LEC (Llei d'Educació Catalana), elaborada durant l'època del tripartit, CiU hagi aconseguit una fita que ni en el govern havia assolit, legitimar per llei els concerts, amb el concurs valuossíssim i mediocre d'ERC i del PSC. Va ser una de les ferides internes del tripartit, i on ICV-EUiA va quedar marginada. "De aquellos polvos estos lodos". Per què CiU es nega a difondre que hi ha moltes adaptacions curriculars en castellà que es fan arreu, tot respectant la llengua vehicular del centre, per compensar els deficiències del castellà? Aquest titanisme verbal en públic contra el neocentralisme espanyolista després s'acompanya pels acords sota taula de les dretes conservadores.
El que potser no s'imaginava CiU era que les denúncies per pares espanyolistes es concentressin en la "seva" xarxa, en les escoles concertades, suposadament per pares fanatitzats, que causen estralls en l'organització dels centres i també en la socialització dels nens. I aquest és un motiu de reflexió: ¿Per què en l'escola concertada? ¿Per què en l'escola concertada trobem els orígens de molts dels candidats de la dreta espanyolista? Un centre de la Riera ha estat el viver dels dirigents del PP i de Ciutadans. ¿Casualitat? L'escola concertada de matriu vaticana exerceix un paper molt important ideològic en el conflicte social, i no només de segregació social tan propiciada pels governs nacionalistes de dretes de Catalunya. ¿Hagués causat tant d'enrenou si el mateix episodi que ha succeït a l'Escola Pia de Santa Anna hagués passat en una escola concertada religiosa de l'extraradi) De nou el classisme. Per què quan els dirigents dels Serveis Territorials d'Ensenyament han obstaculitzat la instal·lació d'escoles públiques dins de Rondes, no hi havia tanta gent protestant a la Plaça Santa Anna? Potser que ens ho fem mirar.
El PP i CiU estan molt d'acord en el buidatge de competències dels Consells Escolars i sobretot de les administracions locals. I, a Mataró, hem tingut la desgràcia de tenir el regidor d'Educació més incompetent de la democràcia, i els responsables comarcals més sectaris i més fanàtics que ens poguéssim imaginar. La seva obsessió ha estat desmuntar el model educatiu de Mataró, de referència a tot Catalunya. Perquè des de la transició l'Ajuntament de Mataró ha estat intervencionista també en aquest camp, amb la incomoditat, també s'ha de dir, d'un PSC, sempre a remolc de les propostes del PSUC i després d'ICV-EUiA.
Des de la formació dels primers ajuntaments democràtics, el PSUC i els seus hereus han tingut una incidència significativa i cabdal en la construcció del model de ciutat, tot i ser minoria; val a dir una minoria molt ben preparada i eficient, reconeguda més enllà de les nostres fronteres ideològiques. Aquests àmbits de protagonisme es poden circumscriure sobretot, en l'Urbanisme, en Educació i en Cultura.
En l'àmbit educatiu, el vector Antoni Segarra-Josep Comas-Conxita Calvo, va fer de Mataró un referent a tot Catalunya en un sentit d'acompanyament fort (democràtic i participatiu) de l'administració autonòmica, donant una importància central als instruments públics de gestió. Aquest ha estat un model que intentava incidir des de l'Escola Bressol fins després de la jubilació. I ha tingut cinc eixos: 1) Equitat; 2) Intervenció en el Mapa Escolar; 3) La planificació de la Formació Professional; 4) La Formació al llarg de la vida, i 5) Acompanyament en les transicions de les etapes educatives, ensenyaments reglats -o acadèmics- i no reglats.
Amb l'ADN del PSUC (partit de lluita i de govern), s'ha intentat aplicar aquesta filosofia en el camp concret de l'educació. La idea és clara: els instruments de govern i de gestió local han de vetllar "de primera mà" per les necessitats dels ciutadans. Per poc que puguin han de prendre el protagonisme i no podem delegar. Perquè l'educació també és una palanca per lluitar contra les desigualtats i per al foment de la solidaritat, perquè, com deia Olof Palme: "naixem egoistes i ens 'fem' solidaris". la redistribució també passa per aquest àmbit.
El "MODEL MATARÓ" en el que ICV-EUiA ha estat cabdal, defuig de la visió acomodatícia d'ajustar-se al manteniment dels equipaments escolars i prou. Aquest model s'ha intentat guiar per l'equitat, que no és la igualtat, en sentit curt-de-vista. L'equitat consisteix en donar a cadascú allò que necessita per tirar endavant. I algunes escoles requereixen més recursos que d'altres, i el govern local ha de ser sensible i intervenir, tot estar amatent a les situacions concretes. El "model Mataró" ha permès que s'aconseguís donar passos en ferm perquè l'escolarització fos equilibrada i distribuïda entre tots els centres que tenen subvenció pública (centres públics i concertats), que a Mataró són tots.
El "model Mataró" s'ha basat en una planificació escolar respectant el procés participatiu. I això volia dir que es potenciés l'oferta escolar entre rondes, i no deixar-la en la perifèria. A aquesta tendència CiU s'ha resistit tant com ha pogut. La xarxa concertada ha "assumit" per interès propi l'augment de nombre d'alumnes per aula i,ara, aprofitant la baixada temporal demogràfica, cal aprofitar per millorar les condicions d'escolarització, tant de la xarxa concertada com la de la pública, assumint aquesta protagonisme, sobretot en el centre de la ciutat, on no hi hauria d'haver menys de vuit línies. CiU intenta fer com Esperanza Aguirre a Madrid, expulsar les classes mitjanes dels serveis públics. I això cal evitar-ho.
El "model Mataró" també es caracteritzava per l'acompanyament dels alumnes amb "fracàs" escolar. Les famílies amb recursos materials i culturals poden "acompanyar" els seus fills i filles, però ¿què passa amb aquelles famílies que no tenen aquest "coixí"? El model Mataró, propiciat per ICV-EUiA, va aplicar una mirada "global", i intentar conjuminar els esforços dels diversos departaments de l'Ajuntament. Després de l'Escolarització Obligatòria (ESO), 1500 alumnes poden accedir a estudis superiors o bé al treball, però ¿què passa amb el 25% que no es graduen, que sumen cada any 300? Cal trobar altres recursos dins del sistema. I si sumem aquests 300 des dels 16 als 24 anys, tenim un nombre ingent de persones joves amb un futur molt incert, al "carrer". Tant Montse Taberner com Conxita Calvo van insistir que l'acompanyament en aquesta transició de l'ESO a estudis superiors, o bé als que es queden "al marge", necessiten un recolzament. No podem permetre que quan arribin als 24 anys aquests joves es quedin sense formació. I les lleis del PP, sobre Formació Professional impedeixen aquesta "recuperació" de persones "sense futur". Doncs bé, en aquest context, ens trobem que l'oferta de Formació Professional s'ha congelat i que els programes d'acompanyament d'aquests joves entre 16 i 24 anys s'ha reduït fins als 18 anys. I és cert que la manca de diners és un fet ben real, però mentre es destinen més de 600.000 euros per a la Festa del Cel "d'aparador", se suprimeixen partides econòmiques tan importants. De nou el classisme.
Però CiU no ha pogut amb tot. Volia desmuntar l'Escola Municipal de Música. Ho va intentar per tots els mitjans, però no se n'ha sortit. Ara tots diuen que aquesta Escola és un referent, doncs pot donar cabuda des dels 4 als 80 anys.. I és per això que les Eleccions Locals tenen tanta importància. I serà cabdal que fem enrere la Nova Llei d'Administració Local, que és un atemptat contra la democràcia, doncs buida de competències als Ajuntaments per acompanyar als ciutadans més propers. CiU no pot pretendre "crear instruments d'estats", més folklòrics que reals, quan desmantella els mecanismes bàsics de redistribució de la riquesa. Ja han retallat força els subvencions per les Escoles Bressol, han intentat suprimir el vol de l'Escola Municipal de Música. I ara cal guanyar la batalla per una Formació Professional digna de tal nom, i que no es pot reduir a la via falsa de cursets per aturats. I també cal donar una dimensió com cal als Ensenyaments artístics, que pot ser també una via molt factible per a sortides professionals.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada