Eduardo Galeano segueix amb nosaltres. De la seva obra "Espejos"
"Ocurrió en Chicago, en 1886.
El primero de mayo, cuando la huelga obrera paralizó Chicago y otras ciudades, el diario "Philadelphia Tribune" diagnosticó: El elemento laboral ha sido picado por una especie de tarántula universal, y se ha vuelto loco de remate.
Locos de remate estaban los obreros que luchaban por la jornada de trabajo de ocho horas y por el derecho a la organización sindical.
Al año siguiente, cuatro dirigentes obreros, acusados de asesinato, fueron sentenciados sin pruebas en un juicio mamarracho. Georg Engel, Adolf Fischer, Albert Parsons y Auguste Spies marcharon a la horca. El quinto condenado, Louis Linng, se había volado la cabeza en su celda.
Cada primero de mayo, el mundo entero los recuerda.
Con el paso del tiempo, las convenciones internacionales, las constituciones y las leyes les han dado la razón.
Sin embargo, las empresas más exitosas siguen sin enterarse.
Prohíben los sindicatos obreros y miden la jornada de trabajo con aquellos relojes derretidos que pintó Salvador Dalí."
Eduardo Galeano: LOS DERECHOS DE LOS TRABAJADORES: ¿UN TEMA PARA ARQUEÓLOGOS?
El president Rajoy, un dels presidents més passotes de la història d'Espanya, si exceptuem Leopoldo Calvo Sotelo (paraules de Santiago Carrillo), diu que estem creixent. Però un cert creixement no significa que el malson sigui història. Perquè per a la majoria de la gent sortir de la crisi no depèn d'un increment del PIB, sinó de viure en un horitzó de seguretat econòmica raonable que permeti organtizar la vida. Són paraules de l'economista Albert Recio. I això significa tenir una feina continuada que garanteixi ingressos suficients per pagar les despeses bàsiques, unes condicions de treball que permetin organitzar i un tipus de societat que asseguri que si la feina falla (atur, malaltia, jubilació), existeixi un sistema de mesures que permetin seguir vivint amb dignitat.
I això, per molt que menteixi Rajoy i els seus aliats, no s'ha assolit. Hi ha gent que sí, que no han estat tan afectats per la crisi. Són els que mai no s'abstenen en les eleccions.
I això, per molt que menteixi Rajoy i els seus aliats, no s'ha assolit. Hi ha gent que sí, que no han estat tan afectats per la crisi. Són els que mai no s'abstenen en les eleccions.
El banquer Draghi, l'aguineu posat a cuidar el corral, ara s'ha despatxat amb unes declaracions. Ens ha vingut a dir que cal acabar amb la contractació dual. És a dir, encara hi ha massa gent que té privilegis, que té feina fixa. Quin cinisme! Ara, el missatge de l'oligarquia financera i de la patronal insisteix: cal intervenir el mercat laboral. En d'altres paraules, cal exprimir més als assalariats. Ens volen fer combregar amb les rodes de molí: La causa principal de l'atur són els privilegis de tenir feina estable i digna (cal eliminar la dualitat del mercat laboral imposant el contracte únic, és a dir més precarietat). Això diuen els assessors econòmics d'aquest partit dopat pel poder econòmic, CIUDADANOS.
L'externaltizació i el convertir-nos a tots en emprenedors autònoms no està solucionant els problemes dels assalariats, encara que sí els majúsculs beneficis de les grans empreses
Aquest partit probeta, CIUDADANOS, és l'instrument que el gran capital espanyol té com a pla B si el PP, de tanta fulleria, falla en els comicis per seguir endavant amb l'explotació dels treballadors. Els portaveus econòmics d'aquest partit atribueixen l'atur precisament als mateixos diagnòstics del neoliberalisme.
I, per acabar-ho d'adobar, els auguris ens diuen que s'acosta una altra recessió, més patiment. Aquests partits tan arrogants que volien assaltar el cel amb frivolitat, i els seus votants, ¿estaran ja disposats a unir forces? Aquests partits que ho fien tot a les banderes, acabaran per percebre que la classe obrera amb feina o sense, o amb salaris més dignes, no es pot permetre el luxe d'ignorar-se? O comprenem que ens defensem junts o ens derrotaran per separat.
.
Precís. En tots els sentits. Just i necessari. Dijous vinent a la Casa Amèrica li reten merescut homentge a l'Eduardo Galeano. Però com molt bé diu n'hi ha que 131 anys després els tornarien a portar a la forca.
ResponElimina