Una de les cites més conegudes és aquella que diu que "l'ofici de prostituta és el més antic del món". Sovint, més que per a descriure una situació, és per a legitimar l'explotació. Regularment emergeix a la superfície el debat sobre la seva regulació, ja sigui per legalitzar-la amb determinades condicions, per abolir-la legalment, o bé per a tolerar-la o mirar cap a una altra banda. El cas és que el debat no és ni molt menys innocent ni filosòfic, com podria ser el cas de l'exprofessor GIANNI VATTIMO, de Filosofia Teòrica en la Universitat de Turí i europarlamentari per l'Esquerra Democràtica Italiana, i ben conegut per ser un dels pensadors postmoderns que van assolir la fama fa alguns dècades.
Els partitts polítics i personatges neoliberals, com és el cas de Xavier Sala i Martín, de CDC, o bé el partit Ciutadans, que abonen la idea d'encara machacar més als treballadors "aprofondint" encara més la reforma laboral del PP, són els abanderats de mesures "liberalitzadores" d'aquest ofici.
Aviat farà 6 anys quan el PP va obligar a dimitir a Juan Carlos Ferrando, un advocat que durant la Transició era de Falange Autèntica. Era jove aleshores. I l'any passat va tenir la desvergonya de dir que inclús havia militat en les Joventuts del PSUC. Una mentida més d'aquest personatge jovial i dicharachero. El partit (PP) es va veure obligat a demanar-li que dimitís perque, mentre feia un discurs contra la construcció de dos macroprostíbuls a Mataró, Ferrando, a través de la seva empresa d'assessoria feia de mediador perquè un empresari pogués instalar un bordell a la ciutat. Ara és regidor destacat de Ciutadans, en aquesta metamorfosi curiosa que alguns càrrecs han fet des del PP fins a C's, com ara l'impulsor del PP Joan López.
La revista Interviú publica ara un reportatge d'una suposada "prostituta i feminista", que proclama les bondats de la prostitució com una professió liberal i lliure. En la portada diu el següent: "Es un negocio con mil caras y un tema muy espinoso para partidos y ONG. Mientras el ayuntamiento de Barcelona, Ciudadanos o Amnistía Internacional buscan una regulación como fórmula para reducir los daños de la prostitución, el PSOE y asociaciones de ayuda a mujeres prostituidas apuestan por abolirla. Entre la trata de personas y las putas voluntarias hay un mundo... y pocas cifras"
Es tracta d'una versió actualitzada del film de Luis Buñuel, "Bellle de jour"? Fa temps que a Catalunya se'n parla: des de ls ordenances municipals del tripartit de l'Ajuntamet de Barcelona, amb la regidora Assumpta Escarp de ponent que proposava multes, a les prostitutes de carretera des de la Jonquera cap al Sud i que va ser motiu d'un article de Catalunya Today, revista vinculada al a partir d'avui president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i on es parlava del turisme de consumidors francesos i camioners, etc.
La llegendària líder del Partit Feminista, Lidia Falcón, integrada ara en la candidatura d'Unitat Popular s'indigna quan sent aquest tipus de raonaments, tal i com desenvolupa en el seu blog:
DRETS HUMANS FONAMENTALS
A mitjans del mes de desembre les periodistes Helena Maleno i Yolanda Álvarez van ser guardonades amb el Premis Drets Hunans de l'Advocacia 2015, que des del 1998 reconeixen persones, institucions o mitjans de comunicació per la seva contribució rellevant a la lluita contra la injustícia i a la defensa dels Drets Humans. Yolanda Álvarez, corresponsal de TVE2 a la Franja de Gaza no ha estat renovada. Les pressions de l'Estat d'Israel han tingut el seu efecte.
 |
| Yolanda Alvarez |
HELENA MALENO és llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. Va decidir abandonar la seva professió el 2002 per viatjar a Tànger i conèixer les dones que treballen explotades en maquiles. A partir d'aquí es va anar decantant per la investigació de l'emigració clandestina subsahariana. El primer missatge que Maleno dóna és ben clar: "Es produciex una constant vulneració de drets humans en les nostres fronteres. El control migratori està per damunt de la vida de les persones".
Helena Maleno és investigadora especialista en migracions i trata de persones. A més, és activista de la ONG Caminando Fronteras. A causa de la seva tasca i per la denúncia dels fets del 6 de febrer del 2014 a la platja de Ceuta del Tarajal ha tingut problemes amb la policia de fronteres. Aquell intent d'un grup de subsaharians per arribar a territori europeu va acabar amb la vida de 15 persones, i va posar al punt de mira al ministre de l'Interior, i diputat del PP per la circunscripció de Barcelona, Jorge Fernández Díaz.
HM insisteix en que el Ministeri de l'Interior "va consentir el que va passar. Els nostres polítics han creat un discurs de la por i de l'odi en relació al fenomen migratori, els resulta rendible"
Maleno treballa sobretot amb víctimes de trata de persones. La trata és un dels negocis il·legals que ja supera el tràfic d'armes, i només per darrera del tràfic de drogues. En algunes zones, fins i tot el supera. Segons xifres de l'Organització Internacional del Treball (OIT) més de 20 milions de persones es veuen obligades a realitzar treballs forçats, incloent l'explotació sexual. Les dones i nenes representen la majoria d'aquestes víctimes, el 55% concretament. Espanya es troba, juntament amb Tailandia i Puerto Rico entre els principals consumidors de prostitució, amb el 39%, quan la mitjana del consum de prostitució a la Unió Europea és del 13%.
LA TRACTA COM A OPORTUNITAT
Com activista, periodista, i també investigadora del fenomen de l'esclavitud de les dones, o trata, com diu ella, Helena Maleno arriba a unes conclusions que eixamplen la mirada habitual que tenim al respecte. Segons Maleno, la trata d'éssers humans, i més concretament de dones joves, es considera quelcom bo per a la comunitat d'origen. Maleno ha investigat sobretot el fenomen de Nigèria. Es podria dir que la trata per a desembocar en la prostitució europea és un dels factors més importants de creixement del PIB d'aquell país. És un fenomen endèmic: hi col·laboren des del capellà protestant, la mare, la madame. És a dir, és una construcció social. A Nigèria no existeix cap altra riquesa a banda de la dona que s'exporta per a la prostitució. El PIB depèn de la dona. I també es produeix una mena d'esquizofrènia perquè, d'una altra banda, la societat estigmatitza sovint la prostitució.
Les xarxes de captació i de trànsit són les mateixes que per al tràfic de drogues, per al tràfic d'armes i per al trànsit migratori. El tràfic migratori que abans es produïa per Àfrica Oriental (Líbia i Egipte), ara s'està desplaçant cap a occident, cap a Tànger, per Algèria.
La Unió Europea (UE) ha adjudicat a aquests països el paper de cinturó de seguretat per tal d'evitar el trànsit cap a Europa, que és l'origen de l'oferta del comerç sexual. La UE obliga, amb acords bilaterals, als països d'aquest cinturó de la perifèria de la UE a que aquests països apliquin polítiques on augmenta sistemàticament la violència per part de les forces de seguretat. Tant és que aquestes persones tinguin documents, passaport o tinguin l'estatut de refugiat. Les policies respectives actuen amb tota impunitat perquè el missatge que els governs europeus donen és el següent: "Tenemos que limpiar el norte de Marruecos de migrantes, tengan o no tengan documentación en regla".
Aquesta política de repressió indiscriminada forçada per la UE fa que les dones explotades, subsaharianes, s'enfrontin a dos tipus de violència (exterior i interior): la violència de les forces de seguretat respectives (les policies de fronteres). Aleshores, la xarxa de trata és vista per la pròpia dona explotada com un ecosistema protector enfront la violència exterior de les forces de seguretat dels estats de trànsit. La xarxa mafiosa de trata és converteix així com en una "familia" que l'amaga i la protegeix. La pròpia dona no la veu com quelcom que l'explota. Perquè, a més, a la xarxa de trata no li interessa que la "mercaderia" es deteriori".
Fins i tot, abans d'arribar a Europa, a Algèria, Mali o Marroc es produeix una mena de cerimònia de baptisme, d'iniciació, on es fa un ritual perquè interioritzin iacceptin que seran explotades, que és pel bé de la família, pel bé de la seva comunitat d'origen. Que la pròpia familia biològica espera d'ella que es comporti com tal. Qui es negui serà violada. En definitiva, que forma part del seu "contracte", i així ho viuen i ho veuen com quelcom "normal". Aquesta violència "interior" és viscuda per les dones sotmeses a les màfies com quelcom inherent a l'àmbit privat, no com quelcom extern o aliè. És a dir, accepten la violència de la xarxa; no així el maltractament de les forces de seguretat quan les internen o també, fins i tot les violen, per fer "malbé la mercaderia de les màfies". Es dóna el cas on hi ha zones en les que formar part de la xarxa dóna prestigi social. Perquè els captadors o captadores poden ser persones amb amplia capacitat d'incidència social (és el rol de les esglésies en el trànsit migratori fins arribar a Europa). Aquesta mena d'afectació no només passa amb les dones subsaharianes, sinó també, en alguns casos, a dons provinents de Rumania.
QUAN LA MÀFIA ÉS LA VÍCTIMA I L'AGRESSORA ÉS QUI ES NEGA A LA PROSTITUCIÓ
Quan es fa la connexió entre Europa i Àfrica el paper de la persona intermediària, LA MADAME, és qui dicta des del Nord si la dona s'ha d quedar embarassada o no, segons estigui en el Centre d'internament, si es queda o no amb el bebé o no). la dona jove explotada sexualment no es considera la mare del nadó, sinó que és la madame qui tutoritza el bé. Perquè le nadó continua estant sota el control de la xarxa d trata.
És així que la xarxa mafiosa, la xarxa de trata es converteix en el grup humà al qual pertany la dona explotada, encara que les seves lleis i regles siguin perverses. En cas de rebel·lió de la dona maltractada, es converteix en el botxí de la víctima "madame", ja que, d'aquesta manera, ha perjudicat a tota la comunitat d'origen, que es regeix sovint per TRIBUNALS DE LA COSTUM (juju: pronunciat "yúyu").
La conclusió a la que arriba Helena Maleno és que és molt complicat, perquè no és un fenomen simple de màfia d'éssers humans, sinó una construcció social, al marge d l'Estat postcolonial. També perquè proliferen societats secretes on ara les dones sí hi participen, contràriament a l'època colonial. Éa a dir s'ha produit un empoderament de les dones, que ara encarnen el paper de les MADAMES
Quan se li pregunta a Helena Maleno, QUÈ ES POT FER?
Ella respon: a llarg termini, cal treballar per un món més just. Però a curt termini, caldría sobretot que s'apliquin les lleis. A Ceuta i Melilla la democràcia està segrestada amb actituds que vulneren drets, com ara la Llei Mordassa i les devolucions en calent. També demana que no paguem a tercers països per fer el treball brut, perquè a Espanya i a Europa no veiem els morts que causen). Exemples: Marroc, Turquia, Libia.
Com és que la trata d'éssers humans supera en moltes zones el tràfic de drogues?
Perquè un ésser humà pot ser consumit en múltiples ocasions, i les condemnes als tractants són molt menors que les condemnes al tràfic de drogues. A més, en el context d'oferta i demanda en un capitalisme ferotge, fa que els europeus demanem aquestes dones per a ser consumides sexualment, en el servei domèstic, en la mendicitat en els casos dels nens...
La tracta no s'acaba amb la persecució policial, perquè és quelcom més profund. Cal la implicació de les societats. En un capitalisme tan ferotge com en el que ens trobem, si no es produeix aquesta oportunitat de negoci, d'oferta i demanda, no hi hauria tampoc tracta.
La tracta no s'acaba amb la persecució policial, perquè és quelcom més profund. Cal la implicació de les societats. En un capitalisme tan ferotge com en el que ens trobem, si no es produeix aquesta oportunitat de negoci, d'oferta i demanda, no hi hauria tampoc tracta.
Per què a Espanya hi ha tanta proliferació de macropostíbuls, quan a Europa no es produeix?
És un feomen que té lloc en tot l'Estat Espanyol. Els consumidors ja són joves, gairebé encara nens, de 18 i 19 anys. El consum sexual s'ha unit a l'oci: "surts de copes, balles, i després d'això te'n vas al prostíbul". És quelcom força normalitzat. No saben que la majoria d'aquelles noies a les que paguen són esclaves sexuals. S'ha obert tant el mercat que ara això és possible.
-A un traficant li vam preguntar perquè portava nenes tan petites, de 12 anys. I ell ens va respondre així: "Me piden niñas pequeñas para competir. El consumidor español las quiere cada vez más pequeñs, para competir con las rubias".
Per tant, hem de conscienciar-nos de la responsabilitat que tenim. Estem consumint éssers humans. I amb al boom econòmic a partir dels anys 90's pots comprar cotxes, cases...; podies comprar una hipoteca. Aquella bombolla que es va crear, imobiliària, també ha portat a la corrupció de les consciències. Pots comprar el que vulguis, també éssers humans. El sistema educatiu té també responsabilitat.
DEBAT SOBRE LA LEGALITZACIÓ O ABOLICIÓ DE LA PROSTITUCIÓ
La tracta existeix tant si es legalitza com si es produeix l'abolició legal. Es tracta d'un mercat de consum d'éssers humans amb màfies darrere. Les xarxes són desmantellades una i altra vegada, i es tornen a refer, perquè el context de la demanda és fortíssim. Aquesta és la gran qüestió. Si el mercat demana més la tracta i les màfies tenen una oportunitat per desenvolupar-se. Però cal situar aquest fenomen en el context de pèrdua de drets. Hi ha persones que es poden comprar perquè no tenen drets fonamentals per defensar-se. I si demà perdem el dret a la salut, aquestes persones les usarem per consumir-les per al tràfic d'òrgans.
El cas és que ja sabem i se'ns presenten casos de mateixes dones espanyoles que ja ha entrat en les xarxes perquè s'han empobrit, perquè ja formen part d'aquesta oferta que el mercat demana.
LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL
Els tractants de ls xarxes són vistos al seu país d'origen com a herois, doncs han desenvolupat la comunitat, han enviat diners a les famílies, han millorat les carreteres. Tota la construcció social es fa a través de les xarxes de trata d'éssers humans. Les dones diuen "jo em sacrifico, però em sacrifico per la meva comunitat, em sacrifico pel futur de la meva família. Algun dia podré pagar el deute i algun dia els meus fills tindran un altre tipus de vida, altres drets". Encara que les normes de la xarxa mafiosa siguin perverses les accepten. Forma part de la seva societat i de les seves lleis, com nosaltres aquí a Espanya acceptem lleis perverses com la Llei Mordassa.
"Ha sido una legislatura especialmente horrorosa en materia de derechos humanos, el Partido Popular se jactaba de su política migratoria, sus declaraciones han sido muy dolorosas"
http://www.eldiario.es/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada