BANKSTERISME

GÀNGSTER: És un criminal que forma part d'un gang. Alguns gangs són considerats  part del crim organitzat. Els gangs permeten un nivell d'organització i recursos que permeten intervenir en una gran i complexa xarxa de transaccions que un individu criminal per si sol no pot aconseguir.

BÀNKSTER: estafador. Encara és políticament incorrecte anomenar-lo gàngster, perquè dominen les xarxes de poder econòmic en l'actualitat, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat.

A inicis dels anys setanta, durant la presidència de José Antonio Samaranch, la Caixa va assolir un objectiu polític transcendental. Va propiciar la Llei d'Extraterritorializació de les Caixes d'Estalvi. La qual cosa permetia que la principal Caixa d'Estalvis del país pogués expandir-se més enllà de Catalunya, el seu àmbit natural, per si un govern d'esquerres accedia al poder en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. A partir d'aquell moment les caixes van començar a travestir-se de mica en mica en bancs. Ara la Caixa i l'OPUS són les cúpules que dicten la política a Catalunya i a gran part d'Espanya, en un moment que els Bancs són els grans poders fàctics, com era l'Exèrcit durant la transició. La Caixa, ara Caixabank, compta amb una ingent capacitat de netejar i blanquejar la seva imatge, i posseeix una de les fundacions més potents d'Europa: l'"ànima".

L'obra social de les Caixes, un dels objectius teòrics que tenien aquelles institucions d'àmbit local, enteses com a retorn a l'estalvi familiar, ha desaparegut. L'"ànima" de la Caixa no justifica els atracaments que aquesta institució està perpetrant. I si fos com aquell gàngster que té ànima quan arriba a casa i acaricia els seus fills?

QUAN SE'NS ROBA PER SOBRE DE LES NOSTRES POSSIBILITATS

Albert Recio, un dels professors d'Economia més compromesos, i que ens ha donat tantes lliçons des de la revista mientrastanto, publica a la revista lamentable un informe-comentari que ens hauria de fer reaccionar i començar la tasca de l'autodefensa per frenar el BANKSTERISME per part de la burgesia més depredadora (que no vol dir emprenedora) : http://lamentable.org/la-caixa-negoci-privat-i-saqueig-public/#more-22033.

"La Caixa representa un altre model de saqueig, més sofisticat, menys evident, però saqueig a fi de comptes. La Caixa no havia patit greus problemes. No ha hagut de ser salvada (més aviat ha aprofitat l'ocasió per absorbir altres entitats amb problemes (Caixa Girona, Banc de València o Caja Cívica). Per tant, podia continuar funcionant sense problemes, regida, almenys, formalment, per un Consell on hi tenien representació els impositors i els treballadors. Malgrat això, l'afany privatitzador del país ha permès que la Caixa hagi passat a ser formalment propietat d'una Fundació controlada per una camarilla que s'ha autoelegit i n'ha eliminat qualsevol possibilitat de control social.

La camarilla

Mirant qui forma l'actual Consell es veu clar per on van els trets. El nucli central està format per gent de l'entorn de l'antic president de la Caixa: el mateix Isidre Fainé, Jaime Lanaspa, Salvador Alemany (president d'Abertis, ex directiu del Barça), Teresa Bassons i Alejandro García Bragado. El fer que Fainé i Lanaspa hagin coincidit anteriorment al Banc Atlàntic i a Bank Union dóna al grup un cert aire d'Opus Dei. En forma part també un representant de la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País, promotora de la Caixa originària. Es tracta d'una societat típica de la primera burgesia, fundada el 1822 i que a la junta actual hi té personatges com Roca Junyent, la família Godó o Macià Alavedra (encara imputat al "cas Pretòria"). A més s'ha cooptat Carlos Slim, empresari mexicà, considerat segons la revista Forbes l'home més ric del món. Té molts negocis, però la seva promoció cal al cim va estar associada a la privatització del monopoli telefònic al seu país. També hi és César Alierta, president de Telefònica, proper al PP (fill de l'alcalde franquista de Saragossa, també imputat per una activitat especulativa prohibida amb accions de la tabaquera Altadis quan n'era president i finalment exonerat al·legant que el delicte havia prescrit), Francesc Homs, de CiU (ex-conseller d'Economia amb Pujol, que posteriorment va treballar a Abertis); Javier Solana (ex-ministre socialista, ex-secretari de l'OTAN, ex-comisari europeu); Juan José López Burniol, notari, habitual col·laborador dels mitjans del Grupo Godó. I tres membres més destinats a donar una imatge social del Patronat: Josefina Castellví (una científica bastant mediàtica) i un representant de Càritas i de Creu Roja respectivament. El poder en mans de clars representants d'unes elits prou conegudes.

Molt més que un banc

Si la Caixa només fos un banc la cosa ja resultaria escandalosa, però la qüestió real és que el poder de l'entitat sobre la nostra vida quotidiana va molt més enllà del seu paper bancari. De la Fundació la Caixa depèn directament l'Obra Social. A mesura que han crescut els problemes financers de la Generalitat, l'Obra Social ha guanyat importància com a financera i orientadora de les polítiques socials. la segona pota del grup és Criteria, un holding del qual pengen empreses clau del país i que condicionen el nostre benestar en molts camps.

Abertis, la concessionària de la major part d'autopistes de peatge. Una empresa amb una enorme capacitat d'inventar-se millores a la xarxa viària a canvi de prorrogar el temps de concessió. És també operadora d'una xarxa de telecomunicacions creada amb la compra de Retevisión (l'antiga empresa pública que controlava la xarxa de repetidors de televisió).

Saba, un dels majors grups d'aparcaments i centres logístics. També molt hàbil en perllongar concessions. Quan ha vist en risc la seva part de negoci a Barcelona ha aconseguit trenar una filigrana gràcies a la qual ha pres el control de bona part dels aparcaments municipals de la ciutat de Barcelona (i 50 anys més de negoci).

Gas Natural Fenosa. Una de les grans empreses energètiques del país. És possible que el fracassat i costòs projecte Castor tingués a veure amb els seus antics megaplans d'implementar centrals de cicle combinat que requerien molt de gas. I és possible que la seva influència expliqui, en part, el ridícul desenvolupament de l'energia eòlica a Catalunya.

Grup Suez. Criteria en controlava el 7% després de vendre-li part de la seva participació a Agbar. Però posteriorment ha comprat el 15% de l'empresa creada per Suez i l'Àrea Metropolitana de Barcelona i que, com hem explicat en anteriors números de Carrer, ha suposat un veritable regal del negoci de l'aigua gràcies a un pacte CiU-PSC a Barcelona i rodalies.

Criteria controla a més Servihabitat (una empresa immobiliària) i Mediterranean Beach & Golf Club, que explota un parc d'oci al costat de Port Aventura (un antic negoci del grup) i que és la principal propietària de sòl on està projectat el discutit complex de casinos Barcelona World."