LA PREMSA BURGESA era el qualificatiu amb el que ens referíem a la premsa de dretes. És per això que molts partits polítics d'esquerres, sobretot els de matriu comunista, teníem el nostre propi "òrgan" d'expressió i de divulgació d'idees, perquè sabíem que les nostres mai no seríem reflectides per la premsa conservadora. I a aquest òrgan li dedicàvem una festa, on ens retrobàvem i ens identificàvem recíprocament. Servia per cohesionar-nos i mostrar el que érem capaços de fer. La festa de l'"Unità" a Itàlia, la Festa de l'"Humanité" a França, La festa de "Mundo Obrero" del PCE, la festa de "Treball", la nostra.
Després d'un intent de ser presents en revistes "progressistes", transversals com ara a "Triunfo", a "arreu", "La Calle", o bé pel diari "Mundodiario", ja fos per motius econòmics o bé pel sectarisme i la prepotència del PSOE, com en el cas de "Triunfo" que va fer neteja dels comunistes, l'intent no va reeixir. Per tant, els militants vam fiar-ho als diaris de tirada nacional, empreses capitalistes que apostaven, a canvi de prebendes, per a determinats partits. El cas més significatiu és "El País", "El Periódico", que van apostar pel centre-esquerra.
El cas és que la utilitat de la premsa de partit ja va ser molt discutida fa trenta anys. Semblava el full parroquial, necessari, però per als de "casa" i no gaire útil en la plaça pública, que servís per guanyar terreny en la "guerra de posicions" gramsciana. De mica en mica aquells òrgans han deixat ser els altaveus principals dels que fan ús els partits polítics.
Ara no només són els fulls parroquials dels partits els que estan en crisi, sinó tota la premsa escrita. És un sector en plena reconversió. Altres mitjans estan ocupant el lloc d'influència. Els diaris s'han convertit en una planta més -influent sens dubte- dels edificis dels conglomerats mediàtics; són proveïdors de matèria primera per al mercat de notícies que es pot reutiltizar en els altres mitjans, ràdio i televisió. La premsa digital ha ocupat, en part, el buit. Internet ha trastocat moltes peces. Però la televisió encara és la reina de la festa. I les tertúlies..! Pierre Bordieu, el sociòleg francès ja traspassat va analitzar molt bé la farsa d'aquesta manera de fer pseudoperiodisme i de la seva perversió intrínseca.
ELS PIQUETS de vaguistes han estat tradicionalment el focus d'atac on la patronal ha posat l'accent quan han hagut mobilitzacions sindicals. A d'altres països el piquet està protegit per la llei. Mantes vegades els patrons han reclamat restringir, quan no prohibir, l'acció dels piquets informatius. Els han titllat de violents, de no respectar el "dret al treball" dels no vaguistes, etc. En definitiva, el mantra que ja coneixem. Mai no reconeixeran que el piquet sindical ha servit per contraposar l'amenaça del comiat de les persones que volen fer vaga. Mai no reconeixeran que la repressió, el mobbing, etc., contra els treballadors ha estat sempre a l'ordre del dia. Mai no reconeixeran que molts treballadors han trucat dient que anés "algú" per així justificar que "els havien obligat" anar a la vaga. Cada contrapart ha jugat les seves cartes en el conflicte social com ha pogut. Ara, amb el PP, ja no se'n parla, ja sigui perquè el model fordista està molt debilitat, ja sigui perquè la patronal ja no necessita anar contra els piquets doncs ja tenen el BOE, la reforma laboral, la por estesa de perdre la feina, la llei mordassa, etc... Ha estat una derrota en tota regla del moviment obrer en un moment, a més, on la centralitat del treball està en qüestió, i el discurs de l'empreneduria (per a emperdedors) ha substituït la novena en les esglésies. La novena és una oració que el fidel dirigeix a déu durant nou dies consecutius demanant la intercessió particular de la Verge Maria, d'un sant patró, dels arcàngels o dels àngels custodis.
LES ENQUESTES en un grau com mai s'havia donat abans, són les que ara centren l'atenció de la població polititzada i dels mitjans de comunicació. Davant del grau de frustració, d'emergència social, del conformisme i de la traïció dels partits anomenats socialdemòcrates, la gent està farta, desenganyada, i sembla que vol canvis. Les enquestes s'han convertit en el piquets informatius dels poders fàctics. De la mateixa manera que en una mobilització general és molt important que es visualitzi que les grans superfícies i que les grans empreses s'aturin, o el transport, ara, en ple acarnissament de la crisi, de les polítiques antiobreres, molta gent ho fia a que el canvi "plogui" en unes eleccions, on tot podrà canviar-se. És l'estratègia del partit dels castos. I les empreses d'enquestes, i els mitjans de comunicació, no estan al servei precisament de les esquerres. I en quest cas, la contrapart dels assalariats no pot cridar al piquet informatiu, com ho faria en una crida a la vaga. És per això que molts trobem a faltar una certa premsa de partit, o d'un cert perfil no manipulats ni instrumentalitzats pels grans oligopolis mediàtics que sempre jugaran a dividir-nos.
Sóc de l'opinió que les enquestes influeixen, que no són innocents. Que les empreses d'enquestes, al igual que els grans mitjans de comunicació, estan "magnetitzades" pels grups de pressió, pel poder financer, en definitiva. Moltes persones canvien el seu vot en funció de les possibilitats de mitigar una derrota o per assegurar una victòria, però, a més, està el vot de la por a un resultat a un possible pacte. Moltes persones que no pensaven anar a votar, van a votar o a l'inrevés.
En resum, les enquestes, a més de la influència que tenen per elles mateixes i tot el que s'ha dit anteriorment, influeixen molt més que els programes electorals en si mateixos a l'hora de votar. Cada cop s'està confirmant el paral·lelisme entre l'especulació a la Borsa amb el procés polític. Com deia el sociòleg Richard Sennet, el manteniment d'una inversió en Borsa ha passat d'anys a pocs mesos. Els partits que en les enquestes "tenien" majoria absoluta passen a tenir molta menys representació i viceversa. Es parla de rebot dels resultats quan la gent es desfoga. Com el rebot de la cotització de les accions a la Borsa... Tenim l'exemple de Podemos i Ciudadanos. Es deia que Pablo Iglesias, el Joven, havia aconseguit una cosa única, gràcies al seu magnetisme en els programes de televisió. En canvi , d'altres, no ho havien aconseguit, com el cas del Rivera, de C's. Tot just això fa 2 mesos!!. Ara resulta que també el líder de C's ja ha arribat, segons les enquestes, al Tipping point, que és com els sociòlegs americans anomenen al punt d'ebullició, la massa crítica per l'enlairament i ser alternativa. Qui crea aquest Tipping point són els poders financers i el seu suport a les seves empreses mediàtiques.
Si la democràcia i el debat polític s'assembla més a l'especulació financera, poc tenim a pelar els d'infanteria. Els grans especuladors poden arruinar un país. El cas de les enquestes de la SER, que fins i tot dóna menys vots a IU que el vot directe és una mostra com l'especulació política pot influir en la confluència social que l'"endiosado" nou partit rebutja.
Si això es confirma, el món de la política, assemblant-se cada cop més al món de l'especulació financera, ens abocaria, no pas a un canvi de règim (que dubto si no es canvien les circumscripcions electorals), sinó a estar sempre en mans dels grans oligopolis. Aquí a Catalunya s'ha arribat a mimar els antics okupes de Barcelona perquè s'han fet independentistes a comarques, en detriment dels partits transversals, com ara ICV.
Jugar a la Borsa, Jugar a la política no és convenient per als assalariats, tinguin feina o no. Una munió d'oportunistes, com en el cas de Mataró, poden facilitar la continuïtat de la dreta. I aquesta serà una nova derrota: pensar que és per mèrits propis, en comptes d'adonar-se que som titelles en el mercat de la manipulació de les enquestes..... I la vanitat pot molt, i l'estupidesa també. Ecosocialistes, podeístes i cupistes tenen terreny per reflexionar i per construir defenses de les classes populars i defugir de la voràgine espúria de la Borsa. El camí és llarg i necessitem gent fiable.Si la paciència és la fortalesa del feble, la impaciència és la debilitat dels "endiosados" per les enquestes.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada