Bastards abstingueu-vos, caldria afegir. A tomb del nou full de ruta més "chiripitifláutico", signat per la parella ERC-CiU, en un rampell eròtic compulsiu.
Quan una organització no té projectes propis i copia el dels altres, acostuma a ser penalitzada en una contesa electoral, doncs la gent vol l'original.
Com diria Cruyff, Catalunya fa molt de temps que va darrera la piloteta d'en Mas. I ICV, aquell partit seriós, madur i assenyat, hereu d'''aquell pal de paller" de l'Assemblea de Catalunya (amb un PSUC fort, un moviment sindical roig consistent i combatiu), està tenint els primers signes de nerviosisme perquè els monopolis informatius del bloc burgès fins i tot han aconseguit domesticar als antics antisistema de samarreta de màniga curta i els han convidat a la taula de la respectabilitat dels mitjans NO-DO que la Convergència més "leninista" de la història està aplicant.
El bloc burgès, gràcies a l'argúcia del "procés", ha aconseguit centrifugar les forces de resistència a les polítiques de la desigualtat CiU-ERC. I això té mèrit. Almenys la direcció del meu partit s'ha plantat. Ja era hora. El preu que pagarem serà la llum de gas en els mitjans hegemònics, així com l'intent d'ingerència externa per tal que hi hagi trencadisses en el seu si. I també la foscor en l'altre circuit de divulgació, les teles "populars" espanyoles, que han fet que P's hagi passat de voler "asaltar los cielos" a només a "asaltar" les golfes del gruix d'un electorat que semblava entregat a un líder carismàtic que cada cop més ha ensenyat la seva cara més frívola.
La humiliació econòmica de la classe obrera empesa a la precarietat i l'empobriment de la classe mitjana acostuma a generar indignació col·lectiva. I quan les reivindicacions de les classes mitjanes aconsegueixen atraure a la classe obrera, sorgeixen populismes ambigus que desplacen el conflicte laboral i l'amaguen amb crides a l'èpica: l'enemic extern sempre dóna molts fruits. Una derrota i posterior repressió en tres-centes anys no justifica el sadisme neoliberal. Cap bandera ho justifica.
La meva experiència m'ha fet arribar a algunes conclusions sòlides: Quan les reivindicacions de la classe treballadora aconsegueix atraure les classes mitjanes i recordar-lis el sentit de la seva fragilitat econòmica, sorgeix aquesta figura que -tal i com descriu aquesta persona que cada cop m'impressiona més, Luis García Montero- anomenem ROIG.
La humiliació econòmica de la classe obrera empesa a la precarietat i l'empobriment de la classe mitjana acostuma a generar indignació col·lectiva. I quan les reivindicacions de les classes mitjanes aconsegueixen atraure a la classe obrera, sorgeixen populismes ambigus que desplacen el conflicte laboral i l'amaguen amb crides a l'èpica: l'enemic extern sempre dóna molts fruits. Una derrota i posterior repressió en tres-centes anys no justifica el sadisme neoliberal. Cap bandera ho justifica.
La meva experiència m'ha fet arribar a algunes conclusions sòlides: Quan les reivindicacions de la classe treballadora aconsegueix atraure les classes mitjanes i recordar-lis el sentit de la seva fragilitat econòmica, sorgeix aquesta figura que -tal i com descriu aquesta persona que cada cop m'impressiona més, Luis García Montero- anomenem ROIG.
De moment, el roig no es veu gaire. Llevat d'algunes fites simbòliques però molt importants: com el pacte per a una política pública de l'aigua de les organitzacions progressistes (el swing dreta-esquerra-dreta d'ERC és fabulós; són artistes consumats). El pacte CiU-ERC i les "tres bessones" de "Polònia", sembla més una estratègia perquè el roig d'una societat tan necessitada d'aquest no suri a la superfície d'aquest mar turquesa cap a la terra d'Ulisses. Vint anys va trigar l'heroi des de Troia, i ara Mas-Junqueras ens ho volen fer durar a només 18 mesos, dos embarassos consecutius...!
I ara l'estratègia d'aquest tàndem no és només dir que els espanyolistes són els que s'hi oposen al procés, sinó també Podemos. Dimonitzar una força emergent que tindria vestigis del roig. Podemos és una força fet a cop de clic d'internet, d'acord; oportunista a cor què vols, d'acord. Però això no és acceptable.
Però no m'ho empasso. Quan el bloc burgès, vestit d'independentista ataca a P's no ho fa per centralista, No. Ho fa perquè, en el fons, el bloc burgès vol passatgers de primera i passatgers que hi vagin a la bodega. És un projecte de classe, i no pas nacional. I el bloc burgès s'inventa "aventis", que són històries fantasioses o reals-boiroses, com fan els protagonistes de Juan Marsé a "Si te dicen que caí", al bell mig de la pobresa més crua i sòrdida de la postguerra. En l'obra cim de Marsé, el Java i el Sarnita es repartiran els papers de triomfador i de perdedor.. Fins l'accident, vint anys després. Ja us podeu imaginar qui va trair tothom.
Demano disculpes a Juan Marsé, que m'imagino que no vol ser utilitzat en aquest tipus de disquisicions.Herrera demana a Junqueras que "no mantingui un Govern que no compleix els mandats del Parlament"
El coordinador general d'ICV amenaça de portar l'executiu als tribunals per la creació del Consorci Sanitari de Lleida i el projecte VISC+
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada