HETERÒNIMS - EN TITO B. DIAGONAL MAI NO PARLAVA DEL “SERVICIO”.

Heterònim és el terme que apliquem al nom fals que un autor o autora adopta per atribuir-li tota o part de la seva producció. Antonio Machado va adoptar a vegades el nom de Juan de Mairena. Però el productor d’heterònims per excel·lència és un dels grans de la literatura universal del segle XX, el portuguès Fernando Pessoa. Pessoa escrivia poesia, de nit. Però no escrivia la “seva” poesia, sinó la de diversos autors ficticis, diferents en estil, modes i veu. A vegades els seus heterònims-personatges ficticis criticaven la seva pròpia obra. Genial l’autor del Llibre del Desassossec, del que aquest novembre celebrarem el vuitantè aniversari.

Més enllà de la literatura, els heterònims també s’han emprat en la cultura popular i radiofònica. El més popular, també el més proper en el temps, és potser el “Senyor Casamajor”, de Xavier Sardà. Però qui va marcar un estil peculiar en temps d’esperances, des d’una ràdio modesta i fecunda plataforma  –Radio Juventud de Barcelona-, durant els anys 70, va ser TITO B. DIAGONAL, l’heterònim de Jordi Estadella. Era un repel·lent “pijo” català. Sí, sí, pijos i franquistes catalans n’hi havia, com Ignasi Riera recull a “Els catalans de Franco”. Cada dia donava una petita xerrada o comentari d’actualitat o el que fos, des del punt de vista d’un suposat “ricachón” pijo de Pedralbes, adherit, per descomptat, als principis “inquebrantables” del Movimiento.

Mai no es deia qui interpretava el personatge, i fins i tot hi havia gent que pensava que era una persona real. En Jordi Estadella encara no havia saltat a la fama com a presentador televisiu. L’Estadella, com en Josep Maria Bachs o Josep Maria Pallardó, eren locutors agosarats i amb tremp que obrien camí a la crítica social i cultural. En Jordi Estadella-Tito B. Diagonal-, des del seu locutori “grana y oro”, pijjo franquista aristocràtic es queixava aleshores de l’ambient d’obertura de l’últim tram del franquisme. A ell, com als de dretes d’aquella època, no li agradava parlar de política “porque nunca hablo del Servicio”. Tanmateix se sabia que rebia felicitacions d’Antoni Gutiérrez Díaz, secretari general del PSUC. Aquest ús de l’heterònim i hiperbòlic li va permetre anunciar, fins i tot, durant els últims anys de la dictadura, les manifestacions en pro de l’amnistia.

Avui el "servicio" són els comissionistes, lobbistes, portes giratòries de les elèctriques, autopistes i un llarg etcètera. Avui el "servicio" sap que "Roma no paga a traïdors". I si no que li diguin a Podemos, UPyD, i crea Ciudadanos. Avui el "servicio" sap que sense les tertúlies televisives dels "senyors" no poden entrar en el càsting dels "domesticats" 

El 30 d’abril de fa cinc anys va morir Jordi Estadella