A casa teníem una màquina de cosir com aquesta, una WERTHEIM. De fet, és l'única possessió moble de valor que ens va deixar la mare en herència. Em va explicar que va ser el primer que van comprar a Córdova, abans d'arribar a Catalunya. A terminis. Una màquina de cosir no és qualsevol cosa. Per a una dona saber cosir volia dir proveir de molts serveis a la família, perquè llavors les classes populars no podien fer-se un traje a mida, perquè en aquells temps no es comprava tot com ara: s'havia d'encarregar i anar al sastre. També servia com a eina de treball i portar un sou a casa. I saber cosir o ser modista significava tenir recursos per fer front a les necessitats de la llar. D'altra banda, també tenim sastres cèlebres, com el nostre secretari general, del PSUC, Gregori López Raimundo, un tipus sempre elegant. És clar que podia presumir de tenir planta.
Després del 24 de maig (Eleccions Municipals i Autonòmiques), com era de preveure, hi ha hagut interpretacions de tot tipus. M'interessen sobretot el que fa referència al meu partit, ICV. ¿Com interpretar els seus resultats quan no és un partit de moda, sovint silenciat pels grans mitjans, tant del circuit "espanyol" (La Sexta, Telecinco, Cuatro, etc.) i del circuit "català" (Catalunya Ràdio, TV3, 8tV, RAC 105, Ara, etc...)?
Sembla que els mitjans escrits s'han decantat, en primera instància per la interpretació típica dels que miren el dit i no a la lluna on apunta aquell: A INICIATIVA LI HA TOCAT LA LOTERIA en haver-se apuntat a les llistes de confluència que tant d'èxit han tingut, sobretot a Barcelona (Barcelona en comú).
Els socialistes i els cupaires, tot referint-se al resultat de Barcelona en comú vénen a assenyalar-nos com oportunistes, amb un simplisme mediàtic que no està a l'alçada. També ja comencen a sorgir opinions que fan referència a l'actitud "sibil·lina", silenciosa, "generosa", fins i tot, d'ICV i de la seva direcció, en fer un pas al costat per tal de facilitar candidatures d'unitat: Herrera-Camats, i sobretot, el gran heroi silenciós, Ricard Gomà.
A ICV li ha tocat la PRIMITIVA? Com no podem esperar gaire d'un periodisme tan teledirigit, cal recordar vàries coses.
Primer, el projecte d'ICV fa més d'un any i mig que es va posar en marxa, de forma pública, malgrat que les enquestes en aquella època superaven els dos dígits d'intenció de vot. Que aquesta voluntat, de cosir, cosir, cosir, es va plasmar en l'Assemblea ARA ES DEMÀ, que va tenir com a expressió més visible a la fàbrica FABRA I COATS, l'1 de febrer del 2014 d'èxit reconegut i on van ser convidats, des del Foro Cívico, de Ramon Franquesa, als socialistes que ara estan a MES, la Federació d'Associació de Veïns i altres entitats. Alguns hi van anar, els ja pescadors d'oportunitats en la subhasta, per veure quina era la seva millor opció laboral de futur, i d'això també n'érem conscients. Es va convidar a partits com la CUP. I l'objectiu era clar: "Ara és demà; i és ara, abans no ens ho prenguin tot, que cal construir una alternativa. No volem només resistir; volem sumar, proposar, construir, tot innovant per guanyar". (http://www.araesdema.cat/)
Per si no fos poc, a l'Escola d'Estiu d'ICV que va tenir lloc al Tecnocampus de Mataró, van intervenir, entre d'altres, la nostra Manuela Carmena, l'economista veterana Miren Etxezarreta, representants de Podemos a Catalunya i el propi David Fernández, de la CUP. En Joan Herrera va ser prou explícit: Cal aprofitar la finestra que se'ns presenta, cal fer tots els esforços per fer possible una opció guanyadora. També hi era l'atípic president del Cercle d'Economia, el professor Antón Costas, que va posar èmfasi en el perill que representen les desigualtats socials, molt similars a les de l'any 1929.
Per tant, a ICV, no. Ni vam "jugar" a comprar un dècim de Loteria ni de l'ONCE. Vam fer el que sempre hem fet, des dels temps del sastre Gregori López Raimundo, cosir, cosir, cosir, amb els mitjans que teníem a l'abast, com la WERTHEIM. I no, no és una qüestió de ser generosos, sinó de saber per a què serveix una organització. L'organització està per posar-la al servei de les forces populars. Com també ho va fer ROMUALD GRANÉ, en sortir de la presó i establir-se com a tapisser al barri de Sant Martí: deixar que els joves anessin i poguessin trobar-se, i parlar.... i pensar, i també organitzar-se. Des del seu modest taller i, és clar, també la seva saviesa. Això és el que em comentava en Romuald: paciència i mirar la lluna i no pas el dit que l'assenyala, com fan els estúpids. I una idea que sempre m'ha fet pensar, tant en el camp del sindicalisme de classe com en l'àmbit de la política: l'esquerra ha d'intentar evitar el sofriment de la gent; la tàctica i l'estratègia ha d'estar al servei d'aquesta consigna. No hi creia en el "cuanto peor mejor".
I les candidatures d'unitat popular que hem propiciat han estat al servei d'aquest objectiu. Per tant aquelles fórmules que, per arrogància o per estultícia o estupidesa han volgut ser "cabeza de ratón més que cola de león", han fet un flac servei. Mataró ha quedat fora del circuit de les candidatures de confluència. Que ICV-EUiA ha quedat més reduïda? Sens dubte. Però no era aquesta la qüestió: sinó com pal·liar el sofriment de la gent més desvalguda. I cal dir-ho ben alt: hi ha gent covard, molt covard. Ha tingut vertigen a governar. A Mataró sobretot. Tant de PODEM com de la CUP, o almenys el seus respectius sectors majoritaris. És clar que ara es pot fer camí de confluència postelectoral. No hi ha cap dubte que no tenim gaire més marge de maniobra ni legitimitat per encapçalar el govern de la ciutat. Ara bé, tindrem tot el temps per restar verges i poder criticar el que facin els altres: O fas política o te la fan. I nosaltres, les forces d'esquerres de la ciutat ens limitarem a veure com ens la fan. I és clar que des de l'oposició es pot fer molta feina. Quin remei! Però la vàlua de les organitzacions es demostra en els moments de la veritat. I el "gatillazo"de Mataró portarà conseqüències que podrien haver-se evitat..
De tota manera no hi ha més.... Caldrà posar en funcionament de nou la WERTHEIM de la saviesa política: cosir, cosir, cosir. Sabrem fer front a l'hegemonia de la burgesia i oligarquia nacionalista centrípeta i centrífuga, respectivament? Sabrem fer front a aquesta Europa que aposta de forma fanàtica per una de rics i una altra de pobres com planteja la dominant i superba Alemanya? Sabrem frenar el TTIP amb els Estats Units?
A Catalunya se'ns ha girat molta feina davant de l'escenari de descosits, com assenyala Joaquim Coll. (http://elpais.com/elpais/
I d'altra banda, ara que ja sabem els límits de cadascú, aprenguem d'una punyetera vegada per a què serveixen les organitzacions polítiques. Aquests partits anomenats emergents, i que jo anomeno de moda, els teòrics representants de la nova política haurien de comportar-se a l'alçada de les circumstàncies, i posin els seus instruments al servei de la ciutadania i no de la pròpia empresa... Xosé Manuel Beiras, un altre veterà/jove de 79 anys, que no té un pèl de condescendent ho proclama, en relació a la postura, de moment altiva de PODEMOS: (http://www.eldiario.es/
"Las fuerzas políticas rupturistas tenemos que abrir un proceso de diálogo muy serio. Tenemos que hacerlo poniéndonos a disposición de la ciudadanía que fue la protagonista de la derrota del PP, por lo menos en Galicia. En los tres ayuntamientos importantes de ciudades donde el PP tenía mayoría absoluta y la perdió (Santiago, A Coruña y Ferrol), el protagonista de esa derrota no fuimos los partidos políticos, fue la gente con la colaboración de los partidos políticos que nos integramos ahí. Esos son los pilares y nosotros contribuiremos para diseñar una estrategia que permita lo que podría ser a nivel de Galicia una gran Marea."
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada