DE LA DICTADURA DEL PROLETARIAT AL "PROHIBIR I PLANIFICAR" (III)

En Joaquim Molins, fill de la família Molins, empresaris de la Cementera que va escampar l'al·luminosi per Mataró, especialment al Barri de l'Esperança, on Salvador Milà va tenir un paper destacat per revertir la situació, germà de l'advocat del cas Palau, forma part de l'oligarquia del país. Ha passat per tots els càrrecs possibles, des de Centristes fins a Convergència. Quan era conseller de Política Territorial i des d'IC se li reclamava que calia planificar, ell, irònicament es remetia als plans Quinquenals de l'Unió Soviètica. I reia que reia de forma molt sorneguera i prepotent.

Duran, Roca, Molins: Quins tres mosqueters!!!

Pau Molins, ex-advocat de Millet

En Josep Piqué replicava a en Joan Herrera, quan aquest li assenyalava al llavors dirigent del PP que invertís més en Rodalies i no tant en el Quart Cinturó. L'autosuficiència d'aquest expsuquero, exERC, etc... també era evident. No cal prohibir les inversions en asfalt, doncs això significa el progrés, el desenvolupament, etc...

Són dos exemples de com el neoliberalisme ha tractat el medi ambient. Segons NOEMI KLEIN, o abandonem el neoliberalisme o ens carreguem el planeta. Dilema clar.

El diagnòstic del seu llibre ens pot recordar allò que Marx va deixar escrit, molt poques vegades per cert, sobre la necessitat de la dictadura del proletariat. Atès que la burgesia exerceix una dictadura a la gran majoria de la població, si volem  superar l'explotació de l'home per l'home, ens venia a dir, caldrà en un temps definit, exercir una dictadura, la de la majoria sobre la minoria insolidària.

LA DICTADURA DEL PROLETARIAT era una fase necessària de la revolució. En els països anomenats socialistes, aquesta fase es va transformar en la dictadura del partit únic. La història és ja sabuda.

El comunista verd, mort el 1896, WILLIAM MORRIS, estudiat també per l'historiador E. P. Thompson,  ho narra en un llibre lluminós, NEWS FROM NOWHERE, "Notícies d'enlloc" ("Noticias de ninguna parte"),  que vaig comprar en la parada de la Festa de Treball quan es feia al Sot del Migdia. Els consells d'en Pep normalment els segueixo.
Juntament amb "Supplément au voyage de Bougainville", de Denis Diderot, l'obra de Morris és una de les poques utopies no autoritàries de la història de la literatura occidental.

Segons Klein, la ideologia del lliure comerç, de la globalització neoliberal, en definitiva, va en sentit absolutament contrari a les polítiques mediambientals necessàries per evitar l'ultimàtum climàtic.

La planificació és una necessitat democràtica per recuperar el control que ara estan en possessió de les forces caòtiques del benefici a tot preu. L'Organització Mundial del Comerç, OMC, ha estat el gran fre per aquesta planificació, perquè els seus tribunals han bloquejat les temptatives dels governs per reintroduir les mesures de planificació industrial en les seves economies, i amb aquestes mesures reduir les emissions de CO2.

William Morris

Qualsevol mesura per respondre a la crisi del clima ha de tendir a la planficació més eficaç, a escala local, de creació de llocs de treball dignes i de qualitat. I això tant val per al sector de les energies renovables com també del

transport en comú.

En definitiva, la creació de llocs de treball dignes, la lluita contra l'escalfament global passa per rebutjar el caos tòxic del suposat lliure mercat... El relat del mercat com una mena de mà invisible i màgica que harmonitza els interessos contradictoris i oposats és una milonga hipnòtica. La finalitat lucrativa ha de deixar pas a l'objectiu col·lectiu i nacionalitzar. I tot plegat entra en col·lisió amb l'ortodòxia neoliberal.  Planificació i descentralització són dos elements essencials per bastir un moviment social planetari.

I TAMBÉ PROHIBIR

Prohibir per aplicar el principi de cautela davant tecnologies  que no sabem encara dominar, prohibir l'ús de combustibles fòssils de forma paulatina, prohibir extraccions a cel obert.  Prohibir condicions laborals inhumanes, prohibir l'anada-tornada de les mercaderies dins la pròpia cadena de les multinacionals que fan incrementar l'ús dels combustibles. Les grans multinacionals que dominen la humanitat s'estan comportant com els ni-nis adolescents malcriats, que mai no han tingut un NO com a resposta a la insensata cursa autodestructiva.

LA NOVA POLÍTICA I L'INFANTILISME ASSEMBLEARI

A vegades hom té la sensació que la Klein s'ha llegit el "QUÈ FER" , de Lenin. En un moment donat, quan parla de l'organització per lluitar contra l'escalfament global, afirma el segúent. Al igual que els neoliberals no encaixen la necessitat de la planificació, i volen deixar al mercat al seu aire, també cal que els moviments progressistes, ecologistes i rupturistes amb el model econòmic i energètic vigent, superin el "fetitxisme de l'absència d'estructures i la rebel·lió contra tota forma d'institucionalització.  Això són luxes que els moviments socials actuals ja no es poden permetre" Entre la fossilització, verticisme a la que tendeix tota estructura -també les anomenades ONG's, elles sempre tan immaculades-, i el movimentisme sempre provisional -l'espontaneïsme-, ha d'haver maneres per poguer consolidar el camí fet per molta gent, i que els sabers de la radicalitat no es perdin a cada generació...

Cal  reinventar les pràctiques i les estructures polítiques anquilosades i traduir-les en noves estructures tot evitant repetir els fracassos del passat. Sembla molt allò de Lenin, sobre l'"infantilisme de les esquerres". Com diuen els anglesos: no llencem el bebé amb l'aigua bruta.

Tinc la impressió que la Klein no critica pas el fet assembleari, sa, transparent, democràtic, sinó el democratisme, pràctica ben diferent, que s'ha estès tant en aquests partits que via internet creuen que amb un tic de la tecla ja n'hi ha prou per pensar que estan realitzant gestes heorïques i virtuals, on la responsabilitat es dilueix dins l'anonimat de les noves tecnologies