LA PERVERSITAT DEL CENTRISME EN LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC (IV)

Després de la reducció breu i excepcional induida per la crisi financera de 2009, les emissions mundials s'han disparat bruscament, de 5'9% ja el 2010, el que representa de forma clara l'augment anual més important després de la revolució industrial. Les polítiques de liberalització dels mercats, promogudes des dels propis governs han deixat les mans lliures a les grans multinacionals, i han contribuït de forma fefaent a l'escalfament global.

Els últims decennis s'han caracteritzat per l'explotació massiva de productes a llargues distàncies en transports que utilitzen combustibles fòssils. També per la generalització arreu del planeta d'un model de producció, de consum, i d'una agricultura fundada sobre el malbaratament i sobre l'ús massiu de combustibles contaminants. Els països rics haurien de reduir les seves emissions a l'entorn del 10% per any.

QUAN  LA SUPOSADA MODERACIÓ  ÉS UNA TEMERITAT

És una constant l'obsessió per la moderació, del terme mig, de la circunspecció; en definitiva, el centrisme. Dóna bons resultats electorals. La crisi del clima representa tot un desafiament per a aquest centrisme, perquè les mitges mesures mai no solventaran d'arrel el problema. Perquè la crisi del clima no és pas un risc entre d'altres, al mateix nivell que els altres desafiaments, com ara els de la fiscalitat o de la sanitat. Durant els darrers vint-i-cinc anys s'ha optat per la política dels petits passos, per la moderació, intentant adaptar les necessitats físiques del planeta a la necessitat del creixement infinit, basat en l'exhibició constant de noves ocasions de fer negoci i benefici econòmic per a una minoria. Els resultats s'han revelat catastròfics i han situat a la humanitat en la situació més perillosa que mai.

LA VORACITAT TÉ LÍMITS

La línia de conducta de les grans empreses a la recerca de recursos naturals esdevindrà cada cop més rapaç i també més violenta. Els països més ben situats geogràficament i més dotats protegiran les grans ciutats amb l'ajut de dics i de barreres contra les tempestes. Mentrestant, es deixaran grans extensions litorals als pobres, que es trobaran a mercè dels canvis bruscos de la metereologia i l'augment del nivell del mar. Els països rics, en comptes de reconèixer el deute envers els migrants forçats a abandonar les seves terres, ja sigui per acció o omissió davant l'escalfament global, intentaran construir fortaleses sofisticades i adoptaran lleis cada cop més draconianes contra els suposats "invasors". Els grans oligarques d'arreu del món estan persuadits que ells i les seves famílies, parents i coneguts, restaran sans i estalvis de les conseqüències del descontrol climàtica al menys per una generació.

NO HI HA FÓRMULES MÀGIQUES. LA RELIGIÓ TECNOCRÀTICA

Ni l'energia nuclear ni tampoc la geo-engynyeria són solucions a la crisi ecològica. Tampoc l'hiperpatriotisme, doncs aquest representa un obstacle a l'assoliment de qualsevol fórmula mundial conjunta, perquè en comptes de fomentar la cooperació, afavoreix la competència i rivalitat entre els països. El 97% dels climatòlegs hi està d'acord. El temps s'escola.

Naomi Klein fa un repàs de com algunes institucions, ONG's amb reputació d'ecologistes, s'han "venut", i s'han convertit en una mena de mediambientalisme comercial, i han propiciat un mal difícil de reparar per al moviment ecologista que tracta de frenar l'escalfament global.

Bill Gates

Aquestes suposades organitzacions mediambientalistes vinculades al món de l'empresa, en comptes de lluitar per l'adopció d'una estricta reglamentació destinada a restringir les emissions de gasos contaminants i afavorir així les energies renovables, han persistit en proposar mesures complexes inspirades en el mercat com una solució a la crisi del clima. Aquest "ambientalisme reformista" ha estat el millor aliat de les multinacionals de la indústria dels combustibles fòssils. Aquest ambientalisme pervers ha orientar el pes de la responsabilitat i de la culpabilitat al consumir, a deixar a la consciència individual, al consum responsable dels ciutadans, en comptes d'atacar l'extractivisme de les grans companyies.

Warren Buffet

Aquest "ecologisme de saló" ha estat sovint finançat per suposats filàntrops. Aquests millonaris són "humanistes" els dies de festa, mentre que la resta dels dies laborables, han estat d'una voracitat tòxica enorme. En part, es pot atribuir la falta de connexió entre les esquerres i l'atenció al medi ambient perquè les grans organitzacions ambientalistes han estat "engreixades" i comprades per grans capitalistes dels combustibles fòssils. Aquest "col·laboracionisme" amb les forces fosques de la depredació planetària ha fet molt mal a una aliança verda-roja global, perquè la pol·lució es va convertir en un comerç: podia contaminar aquell que podia comprar "paquets", com un carnet de conduir per punts. Europa que, en un principi, semblava escandalitzar-se per aquesta fórmula, ha estat, la que ha fet més ús d'aquesta mesura insensata. Allò que els governs europeus criticaven als Estats Units, ho ha aplicat més que ningú: "en comptes de prohibir, paguem"

L'autora canadenca també desautoritza radicalment les iniciatives dels megarics, com ara Gates, Buffet o Branson, que confien en la tecnologia miraculosa per absorbir gasos contaminants o bé van a la recerca d'un nou combustible màgic que no contamini, però que no posa en qüestió el model capitalista, productivista i que genera desigualtats sense fre. És la ideologia que l'autora anomena GEO-ENGYNYERIA. Contràriament a la reducció d'emissions que proposen la majoria de científics, el recurs a la geo-engynyeria no planteja cap modificació a l'estil de vida consumista "americà". Ans al contrari.

Richard Branson

La geo-engynyeria busca trobar una solució causada per tanta porqueria acumulada en l'atmosfera, contraposant-la a una altra màgica tenologia-porqueria enviada a l'estratosfera, com si el planeta fos un mecano d'assaig i error, sense atendre a les imprevisibles conseqüències que això podria comportar.