"BORGEN" I "EL PACTO (PSOE+C'S) SOEZ"

En aquests dos mesos postelectorals després del 20-D, que han donat lloc a un parlament post-bipartidista, el periodista Enric Juliana ha popularitzat l'expressió "Borgen" per seduir-nos amb el frame (marc mental) de que el GRAN CENTRE podria ser una fórmula adient també per a Espanya, donant un protagonisme especial a CIUDADANOS. Enric Juliana, erudit ex-psuquero i des de fa temps periscopi de Convergència a Madrid, és un astut i esplèndid dibuixant del panorama polític i de les forces més respectuoses amb l'estatu quo. Com bon seductor té bona tècnica en l'ús dels metallenguatges.

El metallenguatge és un llenguatge que tracta d'altres llenguatges. I parlar del Centre és una manera de parlar de política però sense parlar de la gent ni de les seves necessitats.Així podem parlar d'espais, d'actors, de relats. En definitiva, són eufemismes que fan allunyar-se a la gent de la política, entesa com l'escenari de conflictes intensos i de la comptabilitat del dolor dels ciutadans.

Tinc la impressió, i això sí que pot ser un prejudici, que l'admirador de Gaziel també té com a prioritat ajudar a cosir un cordó sanitari que impedeixi un possible pacte de les forces progressistes i d'esquerres.

Per què crec que s'equivoca Juliana i els qui com ell han establert aquesta comparació amb Borgen?

QUÈ ÉS "BORGEN"

"Borgen" és el terme col·loquial amb el que es coneix el Palau de Christiansborg, seu dels tres poders de l'estat de Dinamarca, a més de ser l'oficina del Primer ministre d'aquell país. I "Borgen" és el títol de la sèrie televisiva de tres temporades, que es van emetre la tardor del 2010 i 2011 (primera i segona temporades), i el 2013, la tercera i última.

La tercera temporada és perfectament prescindible, doncs han estirat del "xiclet" de forma innecessària i no aporta gaire més des de la vessant política central, i poca cosa més des de la vessant sentimentaloide.

La tesi principal de la sèrie consisteix en mostrar com un partit menor del centre polític és capaç de prendre el timó de la governació del país enfront els dos blocs: el suposat liberal burgès i el roig, que té com partit principal el que aquí seria el partit socialista (a Dinamarca, el partit laborista).

En la sèrie televisiva, EL PARTIT de CENTRE, anomenat ELS MODERATS té una trajectòria força  dilatada, no és pas un nouvingut, encara que minoritari. ELS MODERATS aconsegueixen formar govern amb EL PARTIT DE LA SOLIDARITAT (una mena de PODEM), ELS VERDS (que no són pas gaire socialistes) i EL PARTIT LABORISTA, al que reflecteixen com a força oportunista i desorientat perquè fa temps que ja no està format per obrers industrials. El Partit Laborista és el que queda sempre més malparat de tots, per ser el més populista.

LES 9 DIFERÈNCIES ENTRE CIUDADANOS (C's) I ELS MODERATS DE "BORGEN"

1.Segons la sèrie televisiva, el PARTIT DELS MODERATS és un partit de centre-esquerra.

2. El Partit dels Moderats és pacifista en l'àmbit internacional, i s'enfronta, per aquest motiu, als propis laboristes. C's té el gallet fàcil, com ja ha manifestat.

3.El Partit dels Moderats és molt més comprensiu amb certes "nacionalitats", com en el cas dels habitants de Groenlàndia. A Espanya és tot el contrari

4.El Partit dels Moderats recolza la sanitat pública i l'educació pública. Aquí està pel co-pagament

5. El Partit dels Moderats s'enfronta, en algun capítol, a l'arrogància del màxim magnat industrial del país.

6. El Partit dels Moderats, en qüestions de la relació de gènere dista molt de la postura que té C's respecte a la violència d'aquest tipus.

7. El Partit dels C's no ha nascut com un partit temperat entre la intervenció de l'Estat i el mercat. En canvi el Partit dels Moderats sí que es dóna més equilibri.

8. El Partit dels C's ha nascut com un partit extremista a Catalunya, i no pas moderat

9.El Partit dels Moderats fa gala de no fer lobby amb els empresaris, situació que, ni molt menys es dóna amb C's, el partit que va néixer de l'IBEX-35, i a iniciativa d'un suposat "banc català", el Banc de Sabadell ("Necesitamos un 'Podemos' de derechas", va dir el seu president)

PER QUÈ L'ACTITUD DEL PSOE ÉS "SOEZ"

Perquè l'acord PSOE+C's és un pacte per frenar la restitució de drets, i no pas per fer "fora Rajoy". És un pacte per no haver d'enfrontar-se davant la seva deriva ideològica i està desprotegint als que, en teoria, hauria de preservar, les capes populars. Perquè vol amagar el seu travestisme, en convertir-se en la Convergència i Unió del Sud, en un partit regionalista, per mol que vulgui manllevar-li la bandera de l'ESPANYOLITAT al PP i C's. Perquè amb aquest acord mefistofèlic, el PSOE no pot  escudar-se -no del tot- en l'excusa Zapateril del directori europeu.

QUÈ PASSA AMB CCOO ?

De la UGT ja no m'espero gaire. I si ara el tal José María Álvarez es converteix en el secretari general, encara menys.

Però CC.OO. hauria de fer rodes de premsa diàries per demanar la Reforma Laboral, i presentar les seves propostes d'esmenes a l'actual llei. O és que cal recordar que som un sindicat sociopolític? Trobo  l'actitud de la cúpula estatal molt tèbia i feble, com si esperés que toqués la loteria. Pressumeixo que estan pressionant des de l'ombra per bastir un pacte d'esquerres, però a vegades, i aquest és un moment, cal ser més contundent. I ara cal parlar de traïció de les promeses electorals del PSOEZ. Abans de jubilar-se en Toxo hauria de donar un cop damunt la taula.

QUÈ PASSA AMB PODEM?

Per què PODEMOS ha renunciat a la mobilització ciutadana? Confiava tant en l'ascens electoral que tot ho ha confiat a les urnes. I com deia el mestre Coscubiela: ni el parlament sol ni el carrer sol poden per separat. I PODEMOS ha descuidat, -i de quina manera!!!- aquest àmbit. Sense mitjans de comunicació afins i sense mobilització es pot quedar en pura façana i en un partit de fans del líder, cada cop més debilitat. El seu encert és que ha deixat de passar-se de llest i a fer les paus amb CC.OO.