El bloc de Jota O: EL PECAT DELS COMUNISTES (2)... ELS NOUS FILÒSOFS CATALANS SOBIRANISTES (NEOLIBERALS)

20 abril de 2012. Ateneu Barcelonés
Taula rodona amb Ferran Sáez, escriptor i doctor en Filosofia per la UB, i Marçal Sintes, director del CCCB. Presenta: Ramon Alcoberro, professor de Filosofia de la UdG

En aquesta Taula Rodona en la que es presentava el llibre dedicat a John Stuart Mill, "La llibertat de cada dia", el primer que va obrir el foc va ser el meu admirat Ramon Alcoberro: "El pensament progerssista d'aquest país ha estat terriblement dogmàtic". I no seré jo qui ho desmenteixi. Però el desenvolupament de la xerrada-col·loqui va desvetllar que les intencions de la mateixa eren ben clars: abonar un altre dogmatisme, el del neoliberalisme, apel·lant a la tradició que aposta per John Stuart Mill, com a continuador d'altres anti-marxistes, com ara Karl R. Popper (un dels autors preferits de Miguel Boyer, la mà dreta econòmica de Felipe González en el seu primer govern i reconvertit després en banquer i marit d'Isabel Preisler).

Per què? Perquè, a banda de l'autor de "Open Society and its enemies" (Popper), John Stuart Mill, el filòsof i economista, coetani de Marx, "el tema de la individualitat, de la llibertat, de la privacitat, i el problema de l'opinió pública són ben actuals. John Stuart Mill ens és molt útil per què ens interpel·la a l'hora de plantejar-nos: ¿Què entenem per una democracia avançada, per una democràcia progressista?"

Segons el presentador, R. Alcoberro, "JS Mill és un pensador del segle XIX, però també un autor per al segle XXI, atès que reflexiona sobre la frontera frágil entre llibertat individual i col·lectiva, el problema de sobirania de l'individu, el problema del respecte de les minories.... , els abusos de la majoria i del govern; el dret a estar en minoria":

Fins aquí res a retreure, però després la presentació es va convertir en un al·legat contra el marxisme, que sempre forma, en una dosi més gran o més petita, de l'ADN de les esquerres, comunistes per descomptat.

Què se li retreu al marxisme? Doncs que "la ideología ha de ser de classe. Ha de ser una ideologia de classe obrera; ha d'haver un pensament socialista, que surt del món del treball.... I John Stuart Mill contesta "calma".... Necessitem que les institucions socials es moguin per la imparcialitat pel millor argument, i no pas per l'argument d'una classe social, per molt oprimida que estigui aquesta classe social. Els marxistes defensen la primacia de l'interès social, defensen que la classe està per sobre dels individus, i això ha tingut unes conseqüències sinistres en el segle XX.... Mill és més clarivident, doncs ens parla de l'individualisme metodològic.... John Stuart Milll ens ve a dir que els vots es compten, però no es pesen..."

"John Stuart Mill es planteja la reforma mentre que Marx ens presenta el pensament de la revolució (la dictadura del proletariat). Per contra John Stuart Mill proposa una democràcia avançada, amb drets individuals, personals...."

Per tant el debat Marx -John Stuart Mill és un debat obert.... Només un "però".... John Stuart Mill era centralista...."

1848. ANY "ZERO" DE LA CONTROVÈRSIA

Segons l'autor del llibre, Ferran Sáez, a l'any 1848 coincideixen la publicació, d'una banda "Els principis d'economia política", de John Stuart Mill, i també "El Manifest Comunista", de Marx-Engels. Aquestes dues obres, segons l'autor, obren i divergeixen dos camins.

EL LIBERALISME PRETÉN UN MÓN MILLOR I EL MARXISME PRETÉN UN MÓN PERFECTE

Són dues corrents de pensament que donaran lloc a pràctiques polítiques ben diferents.

Òbviament, l'any 1989, amb la caiguda del mur de Berlin i l'esfondrament de la URSS, ja tenim un triomfador i un perdedor.... i això és el que el liberal, o probablement, l'ultraliberal, Marçal Sintes, venia a dir.

Marçal Sintes és periodista i ex director del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), en substitució de Josep Ramoneda, durant els anys 2012-2014, i molt proper a les tesis de Convergència Democràtica de Catalunya (no en debades va guanyar un dels Premis Trias Fargas d'Assaig Polític)

El primer que va fer va queixar-se d'haver estat obligat a estudiar Marx quan era alumne, per a la Selectivitat de la seva época, i els apartats de "El Capital", un contingut tan àrid i tan inútil...

Sintes va descobrir John Stuart Mill en la seva tesi doctoral sobre periodisme i la llibertat d'expressió.

Va dir que estava molt d'acord amb John Stuart Mill quan aquest afirmava que "l'Estat no ha de fer coses que fa millor la societat civil, o que pot fer una empresa "d'una forma raonable"..... Perquè hi ha coses que es poden gestionar de forma privada de forma més eficient...."

Una altra cosa manera és com es financia..... Doncs "no cal tenir prejudicis romàntics....."

Efectivament, la ideología privatitzadora de l'ex-conseller de Sanitat, ex responsable de les Mútues de Sanitat privada, Boris Ruiz, es basava en aquesta mateixa ideologia, igual que el nucli dur de la ideologia de Convergència Democràtica de Catalunya i d'Artur Mas, el president de les retalladles més descomunals que ha viscut Catalunya en les últims dècades....

És més, Marçal Sintes va dir, basant-se en John Stuart Mill:

"Tot el que pugui fer millor i allò que ho faci igual ho ha de fer la iniciativa privada. I això ajudarà a madurar a la gent i que la gent millori, i que el país progressi...."

Amb una sola excepció, seguint John Stuart Mill: "l'educació".... També, segons Sturat Mill gravaria més les rendes hereditàries i no pas les del treball....

Segons Sintes, John Stuart Milll no augmentaria l'IRPF i sí l'impost de successions.....

Com s'ha pogut comprovar, aquí els convergents ni Junts pel Sí (inclòs Lluís Llach) no li han fet gaire cas, perquè han votat continuar les subvencions als centres concertats elitistes que segreguen ...