Acabem per on hem començat. Per John Stuart Mill. Una gran marrada per desmentir els nous filòsofs neoliberals catalans. El coetani de Karl Marx, John Stuart Mill, va tenir una forta influència del seu pare, James Mill, i Jeremy Bentham, els dos "inventors" d'això que s'ha anomenat UTILITARISME, una ideologia que es volia aplicar a la governació de la societat, amb criteris científics, John Stuart Mill es va trobar en un canvi de perspectiva, amb dues vessants: Primera, la classe obrera començava a ser una força amenaçadora, i, segona, la condició de la classe obrera s'estava fent descaradament inhumana que els liberals sensibles no podien aceptar-la com justificable moralment ni com inevitable econòmicament.
John Stuart Mill, el fill de James Mill, tenia plena consciència de l'augment de la militància de la classe obrera: l'havien impressionat molt les revolucions europees de 1848 i el fenomen del moviment cartista a Anglaterra. I també la creixent alfabetització de la classe obrera, la difusió de periòdics obrers i l'augment de la capacitat d'organització obrera que demostrava el creixement dels sindicats i de les mutualitats. Mill estava convençut de que no es podría seguir excloent o reprimir als "pobres" durant molt més temps.
El moviment cartista li va indicar el camí. Encara que John Stuart Mill esperava que el futur de la John Stuart Mill se sentía moralment fastiguejat per la vida que es veien obligats a dur els obrers.
JOHN STUART MILL, EL MORALISTA
La gent necessitava protecció contra els governs. Però entenia que hi havia una altra cosa encara més important que protegir, i eren les possibilitats de millorar la humanitat. Per això no insistia tant en la mera operació defensiva, sinó en el que la democràcia podía aportar al desenvolupament de l'ésser humà. El model de democràcia de Mill és un model moral.
L'argument en pro d'un sistema polític democràtic és que promou aquest avenç millor que cap altre sistema polític. L'ésser humà és un individu capaç de desenvolupar les seves facultats o les seves capacitats. L'ésser humà no és essencialment un consumidor i un apropiador, sinó algú que exerceix, desenvolupa i gaudeix de les seves capacitats. En oferir aquest model d'individu i de la societat desitjables, Mill va perfilar el que seria posteriorment la teoría democrática liberal, en el seu model angloamericà de la democràcia fins mitjans del segle XX, aproximadament. I és la democràcia per la qual es va combatre en la Primera Guerra Mundial.
A Mill l'havia afectat molt la incompatibilitat que va advertir entre les exigències d'un desenvolupament humà igual i les desigualtats de classe en matèria de poder i de riquesa. Els seus mentors, Jeremy Bentham i Mill, els utilitaristes, acceptaven sense reserves la societat capitalista existent; John Stuart Mill, no. Segons John Stuart Mill, la societat no tenia perquè ser, i no devia ser, una massa de consumidors i apropiadors competitius, conflictius i egoïstes. Podia i devia ser una comunitat de persones que exercitessin i desenvolupessin les seves capacitats humanes. Però no ho era encara. El problema era assolir que avancés en aquesta direcció.
 |
| William Lovet (1800-1877) Líder cartista |
Mill reconeixia que la distribució existent de la riquesa i del poder econòmic impedia a la major part dels membres de la classe obrera desenvolupar-se en absolut, o ni tan sols viure humanament. Va denunciar com totalment injust:
"que el producte del treball es distribueixi com veiem ara, gairebé en relació inversa al treball realitzat: les parts majors a qui mai no han treballat, les següents a aquells el treball del qual és gairebé nominal, i així en escala descendent, amb remuneracions que són cada cop menors a mesura que el treball és més dur i més desagradable, fins que el treball corporal més fatigós i esgotador no pot proporcionar la certesa de que permetrà guanyar ni tan sols el necessari per sobreviure..."
(Paraules que actualment són absolutament vàlides del neocapitalisme salvatge també als països occidentals)
Però malgrat aquesta visió humanista de la penosa condició dels obrers, Mill acceptava l'economia capitalista, en la qual el producte és el resultat de la combinació del treball actual amb el capital aportat per l'altre, i en la que l'obrer rep com la seva part només un salari, i el capitalista rep la resta... És a dir, no veia aquesta contradicció que Karl Marx anomenava PLUS-VÀLUA... El propietari del capital, entenia Mill, devia rebre una part del producte, i sostenia que això era coherent amb el principi equitatiu. Mill entenia que el capitalista, en part, feia un favor a la classe obrera perquè havia estalviat per comprar les màquines i donava feina. Mill no veía que la riquesa del capitalista era fruit de l'expropiació del treballador sinó que l'acumulació de riquesa era estalvi acumulat de generacions anteriors.
John Stuart Mill atribuïa l'explotació i la desigualtat produïda no pas al capitalisme i a la plus-vàlua, sinó que la culpa la tenia la distribució feudal forçada de la propietat. La manca de visió li impedia veure la contradicció. Però la situació d'explotació de la major part de la classe obrera de la seva època sí presentava a Mill un problema immediat greu, al que feu front decididament.
Mill creía, efectivament, que la gent era capaç de ser alguna cosa distinta d'una partida d'egoïstes que adquirien beneficis per a si mateixos, però pensava que la majoria encara no havia passat molt més enllà d'això. I seria absurd, deia, esperar que l'home mitjà, si tingués el poder de vot, l'utilitzés amb "consideració desinteressada pels altres".
En aquestes circumstàncies, ¿què passaria si tothom tingués vot? Doncs, segons Mill, és de suposar que es mantindria la societat egoïsta. Per tant, calia fer alguna cosa per tal d'impedir que la classe més nombrosa pogués "dirigir el rumb del país" atenent al seu interés exclusiu de classe. L'"alternativa" de Mill va consistir en recomanar un sistema de votació plural, de manera que cap de les dues classes superés a l'altra, i per tant, cap d'elles pogués imposar una "legislació de classe". En definitiva, tots haurien de tenir vot, però alguns haurien de tenir varis vots... "perquè tenen una intel·ligència superior o per haver desenvolupat un nivell superior les seves capacitats intel·lectuals o practiques".
Per tant, no es pot considerar, en absolut, a John Stuart Mill com plenament igualitari
EL PECAT DELS COMUNISTES I L'HERÈNCIA DE MARX (1)
EL PECAT DELS COMUNISTES (2)... ELS NOUS FILÒSOFS CATALANS SOBIRANISTES (NEOLIBERALS)
EL PECAT DELS COMUNISTES (3). LA VISIÓ DE C.B. MACPHERSON (1911-1987) SOBRE EL LIBERALISME
EL PECAT DELS COMUNISTES (4) ÉS EL LIBERALISME COMPATIBLE AMB LA DEMOCRÀCIA?
EL PECAT DELS COMUNISTES (i 5). JOHN STUART MILL I LA IGUALTAT
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada