 |
| M.C. Machpherson (1911-1987) |
Sento certa "vergüenza ajena" quan observo els pocs escrúpols professionals d'uns professionals del coneixement, en aquest anomenats professors de filosofía, que són tan poc rigurosos a l'hora d'avaluar l'obra d'un autor com John Stuart Mill, per acentuar la crítica als "comunistas-marxistes", i així legitimar la seva deriva conservadora. La utilització política de suposats estudis "imparcials" de John Stuart Mill, n'és un exemple. Si és cert que Stuart Mill era partidari de la competència de les idees, també caldria que aquests "voceros" del neoliberalisme també tinguessin en compte altres visions sobre el liberalisme.
Després dels informes de desigualtat global d'Intermón-Oxfam, de la concentració de la riquesa per part de les grans transnacionals i de l'evasió d'impostos que practiquen, cal desmitificar la suposada superioritat de la ideología liberal i la més extremista actual, la neoliberal, que ha demostrat que pot accelerat els nivells de desigualtat com mai s'havia produit en la història de la humanitat.
CRAWFORD BROUGH MACPHERSON
Va ser professor canadenc de Ciències Polítiques de la Universitat de Toronto. El treball de Macpherson pot ser estudiat per discutir si la tradició socialista i marxista pot aplicar-se a la societat actual, en contra dels postulats de Francis Fukuyama i els impulsors de la ideología neoliberal, actualmente imperant en el pensament econòmic.
La tesi de Macpherson és que la democràcia liberal, de la qual se sent tan orgullós l'Occident capitalista, no és més que un profund error a causa de les seves arrels històriques i socials vinculades a l'individualisme possessiu. En la seva obra TEORIA POLÍTICA DE L'INDIVIDUALISME POSSESSIU (1962), traça el sorgiment i desenvolupament de les línies d'aquest individualisme possessiu en el marc de la filosofía política del segle XVII (Hobbes i Locke). A aquesta societat Macpherson l'anomena "societat possessiva de mercat".
Fou durant el segle XVIII quan aquesta filosofía, que Macpherson anomena INDIVIDUALISME POSSESSIU, que es va consolidar, sobretot gràcies al treball de dos autors escocesos liberals il·lustrats, David Hume i Adam Smith. Amb aquests dos autors, aqeust individualisme posssessiu es converteix en utilitarista, i així fins al segle XIX.
Com ja han fet altres autors/es (Marcuse, Arendt), Macpherson critica l'aspiració "consumista" del capitalisme contemporani avançat. Però afegeix un altre aspecte: el capitalisme modern (la democràcia liberal) fracasa a l'hora de maximitzar les utilitats (poders) individuals. Segons Macpherson, EL MERCAT NO SUPOSA UN INTERCANVI DE PODERS JUST, atès que la propietat dels "mitjans de treball" és monopolitzada per una minoria. El problema de la democràcia liberal rau en que descansa en una societat de mercat possessiva i, en aquesta mesura, mai no ha pogut fugir de la tendència individualista possessiva. I això es pot comprovar en els teòrics de la democràcia moderna, entre els quals es troba John Stuart Mill.
Macpherson proposa com alternativa a la propietat privada, la propietat comú, i apel·la al "model socialista" com un model en el que "cap xarxa de transferència de poders" resulta necessària.
EL PECAT DELS COMUNISTES I L'HERÈNCIA DE MARX (1)
EL PECAT DELS COMUNISTES (2)... ELS NOUS FILÒSOFS CATALANS SOBIRANISTES (NEOLIBERALS)
EL PECAT DELS COMUNISTES (3). LA VISIÓ DE C.B. MACPHERSON (1911-1987) SOBRE EL LIBERALISME
EL PECAT DELS COMUNISTES (4) ÉS EL LIBERALISME COMPATIBLE AMB LA DEMOCRÀCIA?
EL PECAT DELS COMUNISTES (i 5). JOHN STUART MILL I LA IGUALTAT
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada