La xerrada s'insereix en el marc de les Aules de Gent Gran, on Andreu Mayayo ja és un habitual. La platea del cinema feia goig. Aproximadament dues-centes persones, la majoria de es qals ronda els setanta anys, escoltant aatentament un gran pedagog de la història, com és l'Andreu Mayayo.
Qui coneix la trajectòria professional d'Andreu Mayayo també està al corrent de la seva afició a explicar la història tot acompanyant-la d'elements de cultura popular, com ara a través de films emblemàtics.
I així va començar la conferència: esmentant l'estrena del film de EL JOVEN MARX a Cinemes Boliche i la conveniència de veure'l. En primer lloc perquè està ben feta, respectuosa amb el personatge, i també perquè és la primera vegada que es feia un film dedicat a Karl Marx, l'obra del qual ha tingut una dimensió i projecció considerables. De fet, jo crec que va ser aquest el motiu principal del biaix del títol de la conferència.
I dic això perquè ni les paraules ni els títols són casuals. Entorn de Marx i la seva obra, durant els 60's i 70's del segle XX es va produir una discussió intensíssima en relació a qui era més "autèntic": si el jove Marx o el Marx més madur i "científic". Avui sembla una ximpleria, però vist en perspectiva i tenint en compte el context polític de l'època, té la seva "miga".
Un dels ideòlegs marxistes més coneguts a França i a Europa, Louis Althusser, que al final de la seva trajectòria va protagonitzar un fet tràgic com a homicida a causa dels seus desequilibris psiquiàtrics, considerava que les idees de Marx havien estat malinterpretades, especialment pels seus seguidors marxistes. Segons Althusser hi havia vàries formes d'interpretar Marx, però cap d'elles feia justícia al caire científic dels treballs de Marx a partir de 1845. En contra de la idea de que tota l'obra de Marx es podia entendre com un tot consistent, Althusser va argumentar que va haver una ruptura epistemològica (la famosa "coupure", o tall, un abans i un després) a partir del moment en què Marx es va concentrar en els seus treballs econòmics. A més, considerava que es perdia l'especificitat i la força del coneixement científic si es "complementava" el Marx madur amb nocions extretes dels seus escrits de joventut o d'obres de Friedrich Engels.
A parer de Louis Althusser va ser amb la seva obra "La ideologia alemanya", escrita el 1845, quan es va produir una ruptura sobtada i sense precedents i que prepara el camí per als seus treballs posteriors. Althusser afirmava que ni el propi Marx va reflexionar en el paper d'aquest gir. I aquest canvi de rasant es pot apreciar només mitjançant una lectura crítica acurada. (Continuarà en el següent capítol)
EL FILM. SINOPSI: Amb 26 anys, Karl Marx, periodista alemany, que avui anomenaríem de "denúncia", viatja a París. Allí coneixerà Friedrich Engels, fill d'un gran empresari, qui complementarà la visió que té Marx de la realitat social. Ambdós, entre la censura i les batudes policials, les revoltes i les commocions polítiques, presideixen el naixement del moviment obrer, que fins aleshores havia estat majoritàriament improvisat i desorganitzat. Aquesta col·laboració es donarà a conèixer amb la publicació, el 1848, de EL MANIFEST COMUNISTA.
El professor Andreu Mayayo va emmarcar l'exposició de l'evolució del jove Marx entre els anys 1818 fins el 1848, data de publicació de EL MANIFEST. És a dir fins que Marx fa 30 anys. Com és habitual en ell i la seva pedagogia, s'insereix molt en les vicisituds de la persona i de l'entorn familiar. I, amb més motiu, doncs es tracta d'una biografia.
TRANSCRIPCIÓ APROXIMADA DE LA CONFERÈNCIA
En cursiva: comentaris personals del transcriptor
Marx va nèixer a Trèveris, a la zona fronterera entre França i Alemanya, a inicis del segle XIX. En aquella època, entre els joves cultes universitaris (una minoria) abundava força el liberalisme polític dels anomenats Joves hegelians, deixebles del gran professor Hegel (fonèticament "Jeguel". Aquests deixebles s'havien distanciat del mestre, perquè aquest, segons ells, s'havia acomodat en una mentalitat que podríem resumir així: el que hagi de passar passarà, tant si empenyem la història amb voluntarisme, com si no. En la Història -Esperit Absolut- hi ha una mena d'automatisme tesi-antítesi-síntesi, una mena de lògica "natural").
El jove Marx va donar mostres des de ben aviat d'una gran precocitat intel·lectual i personal. Va festejar i casar-se amb una dona, la Jenny. Jenny von Westphalen era filla d'una prominent família de l'aristocràcia prussiana (vinculada amb l'aristocràcia anglesa). Jenny von Westphalen i Karl Marx es trobaven regularment quan eren nens. Ella era quatre anys més gran que ell. Durant l'adolescència es varen fer molt amics, íntims, doncs tots dos eren cultes i apassionats per la literatura (Segons Manuel Sacristán, la biblioteca del futur sogre seria la seva font principal d'erudició i formació de la seva adolescència).
Durant l'estiu de 1835 es van prometre. Segons Marx, ella era la jove més bella de Trèveris. El baró Ludwig von Westphalen, pare de Jenny, era també amic de Heinrich Marx, el pare de Karl. Aviat el jove Karl també es va convertir en amic i admirador del baró; plegats sovint passejaven; durant aquelles caminades discutien sobre filosofia i de literatura anglesa.
Andreu Mayayo subratlla la importància de la sovint "desconeguda" Jenny, perquè ella va ser la responsable de que els escrits de Marx sortissin a la llum, doncs corregia els seus escrits atès que la caligrafia de Karl era ineligible.
En aquella època no hi havia un espai acadèmic a Alemanya perquè l'autoritarisme prussià ho ofegava. Per tant, Marx haurà d'emprendre una tasca sostinguda per desprendre's de la cotilla del pensament màgic i religiós i avançar cap a un llenguatge científic. Pensem que l'idioma alemany, vehicle de la filosofia, permet moltes matisacions i moltes variants. És molt apte per a la reflexió, i també per al pensament boirós.
Karl Marx participa de l'anticlericalisme dels joves esquerrans hegelians, perquè considera que el món s'ha d'interpretar d'una altra manera, però Marx no és pas enemic de la fe.
Karl i Jenny han d'"esperar" a la mort del pare d'ella (1842) per marxar a París. Karl tenia aleshores 28 anys. Era l'any 1843, i París en aquella època era la capital dels exiliats europeus. I allí és on es troba amb Friedrich Engels.
ENGELS és una de les figures més atractives i contradictòries del segle XIX: fill d'una pròspera família comercial de Prússia, va passar tota la seva vida professioinal treballant en la indústria cotonera de Manchester, caçant amb gossos a Chesire i gaudint de la còmoda vida d'un cavaller victorià de classe alta.
El pare d'Engels era soci, ja inicis de 1840, d'una de les empreses tèxtils més grans del món. Tanmateix portava una vida "doble", perquè es va aparellar amb una nòvia irlandesa treballadora.
El cas és que amb la trobada Marx-Engels, el voraç Marx sent la necessitat d'estudiar l'Economia Política Anglesa, el país més desenvolupat industrialment d'Europa. Estudia Adam Smith, David Ricardo. Marx necessitava esbrinar com funcionava el món modern del capitalisme.
Engels escriu un informe el 1845 que causarà gran impacte en Marx: "La situació de la classe obrera a Anglaterra", que no es traduirà a l'anglès fins 1892. Per contra, sí es publicarà a Alemanya i també als Estats Units.
El que explica Engels és el que relata Charles Dickens a Història de dues ciutats, David Coperfield, Oliver Twist...
Marx és esperonat per explicar les raons per les quals estàn aquesta situació, amb una esperança de vida que no arriba als 37 anys, etc... És, per tant, necessari, estudiar els economistes clàssics britànics. No n'hi havia prou amb les idees del socialisme utòpic que prodigaven més a la França de mitjans del segle XIX. Calia complementar-ho amb el coneixement del capitalisme industrial. És així que sorgeix la seva explicació de la PLUS-VÀLUA, inspirada en els estudis de David Ricardo: quin paper juga la mà d'obra (el treball) i la llei de ferro dels salaris: només es paga a l'obrer, home, dona, criatures, per sobreviure i prou.
La col·laboració Engels-Marx entre 1845-1848 serà molt intensa i donarà molts fruits. Entre els més principals serà la seva obra LA IDEOLOGIA ALEMANYA, que romandrà clandestina fins el 1932. En aquest llibre expressen què és el que volen. Inicien una anàlisi científico-social del capitalisme, i el naixement de la contrapart. A partir del seu exili a Anglaterra, Marx es convertirà un estudiant aplicat de la Biblioteca, on intentarà disseccionar el funcionament del capitalisme.
Allí descriuen que és per a ells el COMUNISME. No és un estat, ni un ideal.Consisteix en un moviment real que aboleix l'estat de les coses presents. És la gent que és mobilitza i canvia les coses. (Antoni Gutiérrrez Díaz, "Guti", ho expressava així en l'oceànic míting de la Ciutadella del PSUC el 1977: unitat-mobilització-organització). El comunisme és l'acció que prova que les coses poden canviar. I el proletariat és el subjecte protagonista.
QUÈ ÉS EL PROLETARIAT? No és exactament la classe obrera. Marx i Engels empren l'expressió "el proletariat" per assenyalar quin és el subjecte revolucionari. Encara que no siguin treballadors strictu sensu. Allò que fan els qui conformen el "proletariat" ho fan per un ideal, una opció per a la humanitat, entesa globalment.
El 1845 ha d'exiliar-se a Brussel·les por fugir de les autoritats. Les pressions de les autoritats alemanyes, absolutistes, l'obliguen. París deixarà de ser la capital dels exiliats. Londres rellevarà a París en aquesta funció.
És en aquella època, a partir del 1845-46, que els vents comencen a bufar en una altra direcció. Es funda la Lliga dels Justos, organització clandestina i secreta. I això implicava organització i la militància activa. Marx proposarà que es canviï el nom per la LLIGA COMUNISTA. I el primer encàrrec que li fan és explicar de forma simple i clara QUINA ÉS LA SITUACIÓ I QUIN ÉS L'OBJECTIU.
EL MANIFEST DEL PARTIT COMUNISTA és un opuscle. I en 5 setmanes el redacten, a Brussel·les. A Espanya es publicarà molt més tard, el 1882, el diari "El obrero". En català, el 1930, gràcies a l'impuls de Manel Serra i Moret, alcalde de Pineda de Mar, anglòfil, i un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya.
EUROPA EN FLAMES. 1848
Si la dècada de 1830 va ser l'onada europea de la revolusió burgesa, l'onada de 1848 va ser la de la revolució democràtica. Aquesta onada arribarà a Espanya pels volts del 1868.
El Manifest del Partit Comunista recull de forma sintètica i genial l'esperit del temps. Marx era priodista i sap atrapar al lector ja des del primer "compàs" : "Un fantasma recorre Europa, és el fantasma del comunisme" (com els primers acords de la Cinquena Simfonia de Beethoven: pa-pa-pa-paaaaammmmmmmmmm).
Andreu Mayayo destaca dos aspectes, per resumir aquest opuscle: El primer: La burgesia, com a classe social impulsora del capitalisme, ha generat una nova classe social. I aquesta classe social, el proletariat, quan prengui consciència, també farà fora a la burgesia. El segon, Marx fa un elogia a la capacitat revolucionària de la burgesia. La burgesia és capaç de crear un món nou, amb unes conseqüències socials i polítiques impensables. Aquest nou món, el capitalisme es caracteritza perquè no hi ha res que sigui sagrat. Tot canvia. És l'encarnació del "Faust" de Goethe, l'autor alemany per excel·lència del segle (1719-1832), i impulsor del Romanticisme. I Això és la Modernitat.
LONDRES
A partir de 1851 s'estableixen definitivament a Londres. La parella tindrà 7 fills/es: tres fills moren abans d'arribar a l'any i un altre mor quan en tenia set. Va ser una vida de penúries i privacions, i de factures que amb prou feines podien pagar. Engels va ser el gran financer.
Karl-Jenny van tenir tres filles que van sobreviure a l'edat adulta. Jenny, Laura i Eleonor. Jenny nascuda a Paris l'any 1844, mor a l'edat de 38 anys de càncer. Va casar-se amb Charles Longuette, un activista prominent de la Comuna de París. La Comuna de París (en francès: La Commune) fou un breu moviment insurreccional que va governar la ciutat de París des del 28 de març al 28 de maig de 1871, instaurant un projecte polític popular socialista autogestionari. L'expressió El temps de les cireres té origen en aquest episodi. Laura, nascuda el 1845, va casar-se amb un mestís mulat, nascut a Cuba, i franco-espanyol. Paul Lafargue fou un actiu militant a la Comuna de París. Fou un dels fundadors del Partit Obrer Francés el 1879. Un dels seus llibres més cèlebres és "El dret a la mandra", escrit pels volts del 1880. Aquest llibre fou un dels textos més difosos de la literatura socialista mundial, probablement només superat pel "Manifest del Partit Comunista". El plantejament partia de la següent pregunta: Quan fem la revolució, com és la revolució... I després...?
Els tres fills de la parella moren de càncer. El 1911, passada la seixantena, tant Laura com Paul se suiciden plegats, duent a terme el que des de feia temps tenien planejat.
Eleanor Marx és la menor de la família. A la mort del seu pare, el 1883, treballa en els seus manuscrits, i prepara l'edició anglesa de El Capital i difón les seves idees. A més de treballar en la creació de sindicats per a dones i en el Congrés Internacional Socialista de París, publica l'Infern de la Fábrica, La pregunta de la Dona i els Moviments Obrers a Anglaterra, entre d'altres llibres. Es suïcida el 1898, amb 43 anys, a Londres, tretze anys abans que Laura-Paul se la treguin..
EL FILL D'ENGELS. La moral victoriana de la que també participava la família Marx, va fer que el fill bastard de Marx, fruit d'una relació de la governanta-minyona de la casa del matrimoni, fos amagat com un secret de família. Va ser Engels qui va estar d'acord en adoptar-lo. Va viure amb una altra família adoptiva.
La governanta-minyona, peça fonamental en aquella casa, va ser enterrada en la mateixa tomba que Marx.
TRANSCRIPCIÓ APROXIMADA DE LA CONFERÈNCIA
En cursiva: comentaris personals del transcriptor
Marx va nèixer a Trèveris, a la zona fronterera entre França i Alemanya, a inicis del segle XIX. En aquella època, entre els joves cultes universitaris (una minoria) abundava força el liberalisme polític dels anomenats Joves hegelians, deixebles del gran professor Hegel (fonèticament "Jeguel". Aquests deixebles s'havien distanciat del mestre, perquè aquest, segons ells, s'havia acomodat en una mentalitat que podríem resumir així: el que hagi de passar passarà, tant si empenyem la història amb voluntarisme, com si no. En la Història -Esperit Absolut- hi ha una mena d'automatisme tesi-antítesi-síntesi, una mena de lògica "natural").
El jove Marx va donar mostres des de ben aviat d'una gran precocitat intel·lectual i personal. Va festejar i casar-se amb una dona, la Jenny. Jenny von Westphalen era filla d'una prominent família de l'aristocràcia prussiana (vinculada amb l'aristocràcia anglesa). Jenny von Westphalen i Karl Marx es trobaven regularment quan eren nens. Ella era quatre anys més gran que ell. Durant l'adolescència es varen fer molt amics, íntims, doncs tots dos eren cultes i apassionats per la literatura (Segons Manuel Sacristán, la biblioteca del futur sogre seria la seva font principal d'erudició i formació de la seva adolescència).
Andreu Mayayo subratlla la importància de la sovint "desconeguda" Jenny, perquè ella va ser la responsable de que els escrits de Marx sortissin a la llum, doncs corregia els seus escrits atès que la caligrafia de Karl era ineligible.
En aquella època no hi havia un espai acadèmic a Alemanya perquè l'autoritarisme prussià ho ofegava. Per tant, Marx haurà d'emprendre una tasca sostinguda per desprendre's de la cotilla del pensament màgic i religiós i avançar cap a un llenguatge científic. Pensem que l'idioma alemany, vehicle de la filosofia, permet moltes matisacions i moltes variants. És molt apte per a la reflexió, i també per al pensament boirós.
Karl Marx participa de l'anticlericalisme dels joves esquerrans hegelians, perquè considera que el món s'ha d'interpretar d'una altra manera, però Marx no és pas enemic de la fe.
Karl i Jenny han d'"esperar" a la mort del pare d'ella (1842) per marxar a París. Karl tenia aleshores 28 anys. Era l'any 1843, i París en aquella època era la capital dels exiliats europeus. I allí és on es troba amb Friedrich Engels.
El pare d'Engels era soci, ja inicis de 1840, d'una de les empreses tèxtils més grans del món. Tanmateix portava una vida "doble", perquè es va aparellar amb una nòvia irlandesa treballadora.
El cas és que amb la trobada Marx-Engels, el voraç Marx sent la necessitat d'estudiar l'Economia Política Anglesa, el país més desenvolupat industrialment d'Europa. Estudia Adam Smith, David Ricardo. Marx necessitava esbrinar com funcionava el món modern del capitalisme.
Engels escriu un informe el 1845 que causarà gran impacte en Marx: "La situació de la classe obrera a Anglaterra", que no es traduirà a l'anglès fins 1892. Per contra, sí es publicarà a Alemanya i també als Estats Units.
El que explica Engels és el que relata Charles Dickens a Història de dues ciutats, David Coperfield, Oliver Twist...
Marx és esperonat per explicar les raons per les quals estàn aquesta situació, amb una esperança de vida que no arriba als 37 anys, etc... És, per tant, necessari, estudiar els economistes clàssics britànics. No n'hi havia prou amb les idees del socialisme utòpic que prodigaven més a la França de mitjans del segle XIX. Calia complementar-ho amb el coneixement del capitalisme industrial. És així que sorgeix la seva explicació de la PLUS-VÀLUA, inspirada en els estudis de David Ricardo: quin paper juga la mà d'obra (el treball) i la llei de ferro dels salaris: només es paga a l'obrer, home, dona, criatures, per sobreviure i prou.
Allí descriuen que és per a ells el COMUNISME. No és un estat, ni un ideal.Consisteix en un moviment real que aboleix l'estat de les coses presents. És la gent que és mobilitza i canvia les coses. (Antoni Gutiérrrez Díaz, "Guti", ho expressava així en l'oceànic míting de la Ciutadella del PSUC el 1977: unitat-mobilització-organització). El comunisme és l'acció que prova que les coses poden canviar. I el proletariat és el subjecte protagonista.
QUÈ ÉS EL PROLETARIAT? No és exactament la classe obrera. Marx i Engels empren l'expressió "el proletariat" per assenyalar quin és el subjecte revolucionari. Encara que no siguin treballadors strictu sensu. Allò que fan els qui conformen el "proletariat" ho fan per un ideal, una opció per a la humanitat, entesa globalment.
El 1845 ha d'exiliar-se a Brussel·les por fugir de les autoritats. Les pressions de les autoritats alemanyes, absolutistes, l'obliguen. París deixarà de ser la capital dels exiliats. Londres rellevarà a París en aquesta funció.
És en aquella època, a partir del 1845-46, que els vents comencen a bufar en una altra direcció. Es funda la Lliga dels Justos, organització clandestina i secreta. I això implicava organització i la militància activa. Marx proposarà que es canviï el nom per la LLIGA COMUNISTA. I el primer encàrrec que li fan és explicar de forma simple i clara QUINA ÉS LA SITUACIÓ I QUIN ÉS L'OBJECTIU.
EUROPA EN FLAMES. 1848
Si la dècada de 1830 va ser l'onada europea de la revolusió burgesa, l'onada de 1848 va ser la de la revolució democràtica. Aquesta onada arribarà a Espanya pels volts del 1868.
El Manifest del Partit Comunista recull de forma sintètica i genial l'esperit del temps. Marx era priodista i sap atrapar al lector ja des del primer "compàs" : "Un fantasma recorre Europa, és el fantasma del comunisme" (com els primers acords de la Cinquena Simfonia de Beethoven: pa-pa-pa-paaaaammmmmmmmmm).
Andreu Mayayo destaca dos aspectes, per resumir aquest opuscle: El primer: La burgesia, com a classe social impulsora del capitalisme, ha generat una nova classe social. I aquesta classe social, el proletariat, quan prengui consciència, també farà fora a la burgesia. El segon, Marx fa un elogia a la capacitat revolucionària de la burgesia. La burgesia és capaç de crear un món nou, amb unes conseqüències socials i polítiques impensables. Aquest nou món, el capitalisme es caracteritza perquè no hi ha res que sigui sagrat. Tot canvia. És l'encarnació del "Faust" de Goethe, l'autor alemany per excel·lència del segle (1719-1832), i impulsor del Romanticisme. I Això és la Modernitat.
LONDRES
A partir de 1851 s'estableixen definitivament a Londres. La parella tindrà 7 fills/es: tres fills moren abans d'arribar a l'any i un altre mor quan en tenia set. Va ser una vida de penúries i privacions, i de factures que amb prou feines podien pagar. Engels va ser el gran financer.
Karl-Jenny van tenir tres filles que van sobreviure a l'edat adulta. Jenny, Laura i Eleonor. Jenny nascuda a Paris l'any 1844, mor a l'edat de 38 anys de càncer. Va casar-se amb Charles Longuette, un activista prominent de la Comuna de París. La Comuna de París (en francès: La Commune) fou un breu moviment insurreccional que va governar la ciutat de París des del 28 de març al 28 de maig de 1871, instaurant un projecte polític popular socialista autogestionari. L'expressió El temps de les cireres té origen en aquest episodi. Laura, nascuda el 1845, va casar-se amb un mestís mulat, nascut a Cuba, i franco-espanyol. Paul Lafargue fou un actiu militant a la Comuna de París. Fou un dels fundadors del Partit Obrer Francés el 1879. Un dels seus llibres més cèlebres és "El dret a la mandra", escrit pels volts del 1880. Aquest llibre fou un dels textos més difosos de la literatura socialista mundial, probablement només superat pel "Manifest del Partit Comunista". El plantejament partia de la següent pregunta: Quan fem la revolució, com és la revolució... I després...?
Eleanor Marx és la menor de la família. A la mort del seu pare, el 1883, treballa en els seus manuscrits, i prepara l'edició anglesa de El Capital i difón les seves idees. A més de treballar en la creació de sindicats per a dones i en el Congrés Internacional Socialista de París, publica l'Infern de la Fábrica, La pregunta de la Dona i els Moviments Obrers a Anglaterra, entre d'altres llibres. Es suïcida el 1898, amb 43 anys, a Londres, tretze anys abans que Laura-Paul se la treguin..
EL FILL D'ENGELS. La moral victoriana de la que també participava la família Marx, va fer que el fill bastard de Marx, fruit d'una relació de la governanta-minyona de la casa del matrimoni, fos amagat com un secret de família. Va ser Engels qui va estar d'acord en adoptar-lo. Va viure amb una altra família adoptiva.
La governanta-minyona, peça fonamental en aquella casa, va ser enterrada en la mateixa tomba que Marx.
BICENTENARI DE KARL MARX (1-2-3)
http://elblocdejotao.blogspot.
http://elblocdejotao.blogspot.
http://elblocdejotao.blogspot.com.es/2018/03/bicentenari-1818-2018-encara-marx-i-4.html
http://elblocdejotao.blogspot.
http://elblocdejotao.blogspot.com.es/2018/03/bicentenari-1818-2018-encara-marx-i-4.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada