George Clooney torna a ser notícia doncs pot ser un dels protagonistes de la Gala del lliurament de premis Globus d'Or d'aquest gener de 2015.
Albert Om, en un article al diari ara, amb el seu estil entre irònic i sorneguer, venia a demanar-se si el George Clooney de la premsa rosa, que vam veure el proppassat mes de setembre, responia a la imatge de l’actor atractiu i carismàtic que tots teníem al cap. Perquè no quadra.
Les celebritats aprofiten la seva notorietat per fer “obres humanitàries”, a vegades de forma cínica, a voltes sense escrúpols, per promocionar-se, i alguna vegada, de forma ingènua. No sé a quina d’aquestes opcions encasellar al famós actor, després de l’ensucrat i cursi reportatge de la seva boda a Venècia.
Fa més d’un any G.C. declarava que utilitzava el ben remunerat xec dels anuncis de NESPRESSO en llogar un satèl·lit espia en la frontera entre el nord i el Sud de Sudan per vigilar que Omar al-Bashir, un criminal de guerra, no cometés més atrocitats en aquella zona.
Oi que sembla un acte de “xuleria humanitària”? És sabuda la campanya iniciada per George Clooney per frenar les massacres que es produeixen al Sudan, davant l’establishment polític de Washington i de les Nacions Unides. El que no sé és si G.C. és conscient que amb els seus espots publicitaris es passa al costat d’altres criminals, a l’AGROBUSINESS, que també és una màquina de fabricar pobres als països subdesenvolupats.
M’explico: els darrers anys han estat dolents per al comerç just i el seu producte estrella: el cafè. Ja és força conegut que el cafè que comprem a les grans marques internacionals, com d’altres productes elaborats als països del Sud, porta inclòs un extra d’injustícies socials, de treball molt mal pagat i un zero en el respecte pel medi ambient pel que a la seva producció es refereix. És per aquesta raó que va néixer la iniciativa del comerç just, un entramat d’organitzacions que asseguren que la majoria de beneficis que es generen per la compra d’aquests productes arriben a les mans de les famílies dels camperols que els produeixen.
Aquesta iniciativa de base i de solidaritat internacionalista, i que a Mataró ja tenia una certa tradició en l’espai adquirit (la Peixateria del carrer Barcelona), tenia previst expandir-se a base de fer-se amb proveïdors de dependències públiques i/o oficials, amén d’altres àmbits.
Doncs de forma similar com ha passat amb les llavors transgèniques, les multinacionals de l’AGROBUSINESS han recuperat la quota de mercat que el comerç just estava aconseguint de mica en mica. S’ha inventat una cafetera per aconseguir un expresso perfecte que ha seduït molts bevedors de cafè. Les càpsules (d’alumini, gens reciclables) només es poden comprar a la marca matriu.
El fi justifica els mitjans, George? Surt a compte posar-se al costat de les polítiques neoliberals que especulen amb els aliments i que provoquen l’empobriment i l’èxode de tants milions de persones arreu del món?
What else, Clooney?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada