Davant d'una situació d'erosió social, els mecanismes de compensació a l'abast dels Ajuntaments són pocs, però sempre es poden mostrar tendències i sensibilitats cap un costat o cap un altre de l'espectre ciutadà, segons la ideologia del partit o coalició de partits que governi. Hi ha algun marge per frenar desnonaments o per millorar la planificació educativa o bé sanitària en benefici de la majoria, això és ben clar. Perquè l'Administració local és la primera trinxera per lluitar contra la desigualtat, per pocs recursos que hi hagi.
Tanmateix, tot apunta a que les properes eleccions municipals, en ser les primeres del cicle, que serveixen per desfogar-se, seran les menys locals, probablement les més basques, les més tribals i identitàries, i també, malauradament, les que menys justícia faran a la feina feta pels diferents partits polítics presents al consistori. El tsunami de les banderes o del cabreig contra l'austericidi a nivell estatal ho xuclarà gairebé tot. Com a militant d'ICV ho veig així. Les "eleccions més basques" perquè, gràcies al ditxós "procés" ens entretenim més en el color de la bandera que en les retallades que vivim. Les dretes aniran juntes, segurament, Aquest haurà estat el resum de la fabulosa "tasca" de l'ANC i de l'Òmnium, i del pacte Mas-Junqueras.
És per això que, a diferència d'altres conteses electorals, a quatre mesos vista, sigui tan incerta la composició del nou consistori que governarà la ciutat durant quatre anys.
Des d'un punt de vista històric, en aquests darrers quatre anys s'han produït a Mataró dos fenomens específics de llarg abast. Primer, Mataró s'ha reconegut com la capital mundial de les Preferents, que han suposat la ruïna de molts estalviadors; i en segon lloc, ha succeït la fallida d'una institució d'estalvi centenària, Caixa Laietana. Tot un fracàs col·lectiu com a mataronins.
A l'hora de fer balanç d'aquesta legislatura, els partits polítics que s'hi presentin haurien de dir, al meu entendre, què és allò que han fet per tal d'acompanyar, emparar i ajudar a sortir de l'atzucac a les persones afectades. Què és allò que han fet per denunciar als xorissos d'aquesta tragèdia financera i humana?
A banda de les actuacions que la Presidència del consistori ha realitzat davant l'emergència i les protestes dels estalviadors, ICV i CCOO han tingut un protagonisme que els mitjans mediàtics afins al govern de la Generalitat han silenciat força. Han fixat la imatge de Rodrigo Rato, el "de Madrid", però el "nostre", que no era polític precisament, sinó el capo, en Pere Antoni de Dòria, ha passat força desapercebut. En Dòria, que, amb mà de ferro, ha dirigit l'entitat des del 1973 i s'ha anat "fumant-se un puro", com en Rajoy. Va ser ICV qui va portar a Fiscalia els "xanxullos" de la família Dòria. Els únics, perquè fins i tot la plataforma d'afectats va desistir de fer-ho ; van ser els representants d'ICV al Parlament de Catalunya, sense ensenyar cap espardenya, els qui van aportar més informació sobre les misèries d'aquest personatge de nom de navilier genovès.
Alguns somnien amb la independència. Jo somnio perquè aquest miserable entri a la presó. Si Mataró vol ser altra cosa més que un apèndix turístic de Barcelona, ha de guanyar en autoestima, i la primera condició és comprovar que les seves autoritats no són unes calçaces davant l'esfondrament d'un dels mecanismes econòmics principals de l'economia local. No podem passar per alt que una persona que ha humiliat sempre que ha tingut oportunitat, que ha passat tota la vida comportant-se com un aristòcrata, més enllà dels mortals, continuï en l'Olimp de la impunitat. Aquesta vergonya ha de ser netejada per la sobirania popular i pels seus representants.
El Premi Iluro de Monografia històrica, instaurat per Caixa Laietana precisament, i que ara tindrà continuïtat amb la Fundació, hauria de promoure l'interès per aquest període de la història de Mataró, aprofitant que encara hi ha testimonis que són vius, prejubilats o jubilats. No només per curiositat històrica, sinó que pot servir per demostrar que el pensament únic en el camp de l'economia, que representa l'OPUS, l'IESE, de capitalisme especulatiu, són nocius per a l'economia productiva i per al benestar col·lectiu. Tenim suficients historiadors joves i també madurs que serien capaços de recollir dades. Encara que l'anomenada Justícia exonerés a en Dòria, almenys que la memòria de la dignitat ens ensenyi el que no es pot tolerar mai més.
No és cap consol que Caixa Laietana no hagi estat la única que ha baixat la persiana. Però Mataró no pot caure en el pou del silenci i de l'omertá....
Si són certs els rumors d'algunes fonts que manifesten en privat que Caixa Laietana no va fer més que seguir els passos de la Caixa "mare", La Caixa (de Pensions), en utilitzar paradisos fiscals, com les Illes Caiman, que s'investigui; si és veritat que, tot just arribar en Dòria a la direcció, es van començar a instrumentalitzar empreses paral·leles per buidar a la Caixa de la seva funció de ser institucions d'estalvi popular..., que s'esbrini.
Digueu-me ingenu. Els que no ens obsessionem pel sentiment d'espanyolitat o catalanitat , però sí ens sentim bàsicament mataronins amb totes les conseqüències, necessitem raticides per fer fora la indecència que ha volgut governar la ciutat a l'ombra.
En aquesta tasca de recuperació de la memòria local hauria de col·laborar la burgesia demòcrata-cristiana, patriarcal i compassiva els dies de festa, que es va penedir aviat de l'ascens d'aquest depredador; també el Govern de CiU de la Generalitat, amb representants importants mataronins, que van emparar a en Dòria quan va ser acusat pel jutge Rafael Gimeno de Mataró, durant els anys vuitanta, amén d'altres episodis posteriors.
Estem orgullosos de tenir una colla castellera anomenada ELS CAPGROSSOS, però crec que mai tindrem una colla castellera anomenada ELS PREFERENTISTES de Mataró. Doncs haurem de triar si volem ser coneguts també ara per aquest malnom.... Sense orgull un poble no tira endavant. 
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada