En un dels seus magnífics articles, RAFAEL POCH, es referia a la Islamofòbia dominant a França, i sobretot en relació a la seva ex-colònia Algèria:
http://blogs.lavanguardia.com/
Argelia y la ideología sudista en Francia.
Rafael Poch,Barcelona - 29 marzo, 2016.. Sobre el contexto en el que la islamofobia francesa se ha hecho ideología dominante.
El 3 de desembre de 2014, el company i mestre, Josep Illa i Ximenes, ens donava una classe magistral, al Foment Mataroní sobre HISTÒRIA I MAPES, o la història a través dels mapes. Els mapes ens parlen i molt. I els mapes, com les zones d'influència dels imperis, conformen un teixit com les plaques tectòniques de l'escorça terrestre. Voler suplantar-les, eliminar-les, també suposa violència, guerres, sofriment. El desconeixement de la història i dels seus mapes ens porten també al sotmetiment de la manipulació informativa. I d'això es tracta pel que fa referència als conflictes d'Orient Mitjà.
Es compleixen 100 anys del repartiment del pastís per part de les potències europees d'una zona, en la que tant se valien les persones, sinó només els minerals estratègics. I ¿què veiem? Doncs que al final les plaques reaccionen en forma de terratrèmols. I val la pena ser-ne conscients.
 |
| Font: Josep Illa
Existeix una zona, la de l'Imperi Otomà, que conformava ell mateix una "placa tectónica política", i que es va esmicolar pels imperis dominants en aquell moment, de forma artificial. Aquell equilibri centenari es va trencar. Europa, per tant, no pot negar la seva responsabilitat histórica, ni en el passat ni en el present.
|
 |
| Font: Josep Illa |
Els acords de Sykes-Picot de 1916, oficialment coneguts com l'Acord d'Àsia Menor, fou un acord secret entre els governs de França i la Gran Bretanya amb el consentiment de l'Imperi Rus que definí les seves esferes d'influència i control en l'Orient Mitjà si la Triple Entesa tenia èxit derrotant l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial. La negociació del tractat es va produir entre novembre de 1915 i març de 1916, i l'acord es va signar el 16 maig de 1916. La Declaració Balfour de 1917 mostrà el suport britànic a la creació de la «casa nacional jueva» a Palestina.
Els termes van ser negociats pel diplomàtic francès François Georges-Picot i el britànic Sir Mark Sykes. L'acord divideix efectivament les províncies àrabs de l'Imperi Otomà fora de la península aràbiga en àrees de futur control o influència britànica i francesa. La Gran Bretanya es va assignar el control de les àrees que comprenen aproximadament la franja costanera entre el mar i el riu Jordà, Jordània, el sud de l'Iraq, i una petita àrea que inclou els ports de Haifa i Acre per permetre l'accés al Mediterrani. França es va assignar el control del sud-est de Turquia, el nord de l'Iraq, Síria i el Líban.[3] Rússia va aconseguir Istanbul, els estrets turcs i els vilayets armenis otomans. Els poders eren lliures de decidir sobre les fronteres estatals dins d'aquestes àrees. El govern tsarista de Rússia era una part menor en l'acord Sykes-Picot, i arran de la Revolució d'Octubre de 1917 els bolxevics van exposar l'acord.[4]
Els termes principals de l'acord van ser reafirmats per la Conferència de San Remo del 19 al 26 d'abril de 1920 i els mandats ratificats pel Consell de la Lliga de les Nacions el 24 juliol de 1922.
Acords de Sykes-Picot
Zones d'influència i control francesa (blau), britànica (vermell) i russa (verd)
http://cat.elpais.com/cat/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada