L'últim Nadal que el vaig anar a veure, com de costum, en Romuald tenia com a escortes dues crosses. Podia caminar, però. Era dissabte abans de dinar i anar al menjador de la Residència. Aquell any no em va mostrar les centenars de postals de felicitació que els residents enviaven urbi i et orbe amb motius pacifistes, la coordinació de la confecció de les quals ell organitzava, amb els residents "vàlids", com ell deia. Vaig notar que aquell Nadal era diferent. Potser el deteriorament físic ho explicava. No m'acompanyava, com d'altres vegades la meva dona. Però sí li vaig lliurar, a manca de la presència de la seva bellesa i la seva càlida veu, els bombons de xocolata de Rose-Marie. Després de fer els compliments de mesos sense veure'ns, em va dir, amb una veu calmada i decidida: "Joan, no m'agrada el que estic veient". Més que a ell mateix i a la seva salut, es referia al món. De seguida, vaig saber el significat de tot plegat. No era pas desànim, sinó d'una afirmació d'una determinació sàvia, per lliure i meditada, del "fins aquí he arribat". També de disgust. Em va confessar que el seu nebot, l'Antoni, l'havia encarregat d'escriure les seves memòries, doncs tenia el cap clar. En Romuald, amb mig somriure sota aquell bigoti ben cuidat, va afegir: "es pensa que així se m'aniran els mals pensaments, però ja ho tinc clar". Setmanes més tard, l'acomiadàvem en un homenatge pòstum, on el seu nebot referia algunes anècdotes, les més emotives de les quals estaven dedicades a la seva Floreta, la Flora, la que fins que va poguer, agafava de la mà a les manifestacions que tenien lloc a Barcelona, amb la comitiva d'Iniciativa.
El seu nebot, Antoni Segura i Mas és el candidat per presidir un dels centres d'estudis més prestigiosos de la ciutat de Barcelona, el CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) . L'Antoni, juntament amb la Rosa, han estat veïns de Mataró durant una bona temporada. I será un bon titular d'aquesta entitat, perquè és un especialista en el món àrab, un àmbit geogràfic i humà del qual desconeixem tantes i tantes coses, però que determinen enormement el que també està succeïnt en aquesta Europa tan aburgesada i insolidària, dominada pels bancs i el militarisme. Una Europa (UE) a la que al 2012, el cinisme internacional de les Institucions hipòcrites, li concedien el Premi Nobel de la Pau, justament l'any que es convertia en la principal potència exportadora d'armes arreu del món, si sumem tots els paisos que la composen.
L'Antoni Segura va ser el convidat per celebrar els "Deu anys de la Coordinadora del Maresme per la Pau i el Desarmament", acte que va presentar en Josep Illa. Era el 18 de febrer del 1994, a la Llibreria Robafaves, ja desapareguda. Li vaig plantejar a l'Antoni Segura si podía presentar un llibre que l'escriptora marroquina i feminista Fátima Mernissi havia escrit, "Islam y democracia. El miedo a la Modernidad". Després de la Primera Guerra d'Iraq ja prevèiem que el focus de conflictivitat mundial estaría centrat en aquesta zona geoestratégica. La Mernissi expressava en aquell llibre com l'opinió pública i la població musulmana havia passat de l'admiració a la democràacia i el parlamentarisme europeus, al desengany i la humiliació dels bombardejos sobre la població civil que estaven acometent les potències occidentals encapçalades pels Estats Units. No calia ser profeta, i els fets, malauradament, li han donat la raó. L'extrema dreta, mentrestant creix
Ens vam tornar a trobar a la mateixa Llibreria Robafaves el 4 de desembre de 1997, on Antoni Segura em va fer l'honor de demanar-me que jo presentés el seu llibre "El món àrab actual", que ha servit de manual a molts estudiants universitaris per conèixer la història recent de molts països de la zona.
http://cat.elpais.com/cat/
Les properes entrades estarán dedicades a les aportacions informatives que d'un any ençà ens està oferint Loretta Napoleoni, experta en financiació de màfies, terrorisme..., autora de "La economía canalla", i sobretot, al seu últim llibre, EL FÉNIX ISLAMISTA.
http://cat.elpais.com/cat/
http://cadenaser.com/programa/
http://cat.elpais.com/cat/
Les properes entrades estarán dedicades a les aportacions informatives que d'un any ençà ens està oferint Loretta Napoleoni, experta en financiació de màfies, terrorisme..., autora de "La economía canalla", i sobretot, al seu últim llibre, EL FÉNIX ISLAMISTA.
http://cat.elpais.com/cat/
http://cadenaser.com/programa/
El nomenclàtor de Mataró acaba d'incorporar el nom de Romuald Grané, que donarà nom properament a una de les places de la nostra ciutat. Aquesta plaça està ubicada en la intersecció dels carrers Pere III el Cerimoniós, Paloma i Sant Joan Bosco, al costat de la plaça del Mediterrani, al barri de Cerdanyola.
Romuald Grané, històric membre d’ICV de Mataró, va néixer a Artés (Bages) l’any 1923. Als quatre anys, amb els seus pares i la seva germana, va marxar a viure al barri de Sant Martí de Barcelona. Allà ajudava a despatxar en la petita drogueria familiar, coneixent les dificultats de supervivència de moltes famílies. El 5 de juliol de 1936 la seva família va haver de vendre's la botiga i es va traslladar al barri de la Sagrada Família. A les dues setmanes, el 18 de juliol, va tenir lloc el cop d’estat feixista que va marcar la vida sencera de tanta gent, com la seva, fins a ben entrats els anys setanta. Grané, lluitador antifranquista i militant del PSUC, va patir en les seves pròpies carns les detencions, tortures, presons i lluites clandestines. Fins a la seva mort, el gener de 2012 amb 88 anys, vivia a la residència de gent gran de l’ICASS de l’avinguda Gatassa i militava activament a ICV de Mataró i a l'Associació de la Gent Gran de la Gatassa.
Grané era vidu i va estar casat durant molts anys amb la Flora, la seva companya de tota la vida. Durant els seus últims anys de vida, la Flora va patir Alzheimer, i Grané va esdevenir un lluitador incansable per la millora de les residències de gent gran i per la mort digna. Fruit d’aquesta lluita, va escriure el llibre "Una reflexió sobre la darrera fase".
Des d'ICV volem manifestar la nostra satisfacció en veure que una plaça de la ciutat de Mataró portarà el nom del nostre company i lluitador incansable Romuald Grané.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada