ABU BAKR AL BAGDADÍ: Cap de l’ISIS i califa autoproclamat de l’EI.
AL NAHDA: És el renaixement cultural de finals del segle XIX i principis del XX a Egipte i a Orient Mitjà en general, estimulat per, entre altres factors, el contacte amb Europa. Es considera un període de modernització intel·lectual i de reforma.
AL QAEDA: Literalment significa “la base”. Fundada el 1988 per Osama bin Laden i Abu Ubaydah al Bansiri, comandant suprem de Bin Laden, com a xarxa de connexió d’àrabs combatents voluntaris en la gihad antisoviètica. Al Qaeda va contribuir igualment a finançar, reclutar i entrenar a extremistes islàmics sunnites de la resistència afgana. No va trigar en convertir-se en una organització insurgent sunnita que es va mantenir activa molt després de concloure la guerra a l’Afganistan. El seu principal objectiu és l’establiment d’un califat pan-islàmic en el món musulmà i, en conseqüència, busca la col·laboració d’altres organitzacions islamistes armades per enderrocar als règims actuals considerats “no islàmics” i expulsar a occidentals i no musulmans dels països musulmans. El 1998 es va fusionar amb la Gihad islàmica egípcia (“al Yihad”). El nombre dels seus membres se situa entre varis centenars i varis milers.
ALAWIES: Secta religiosa de Síria adepta a una branca mística delxiisme.Com mantenen en secret les seves creences, se sap poc d’elles. Constitueixen una important minoria a Síria i els seus fidels componen el 12% de la població.
CALIFA: Títol del governant musulmà civil i religiós que protegeix la integritat de l’estat i la religió. Els califes són considerats els successors de Mahoma. El terme deriva de l’àrab KHALIFA, “successor”. Fou igualment el títol honorífic adoptat pels sultans otomans durant el segle XVI, després de que el sultà Mehmed II conquerís Síria i Palestina, fes d’Egipte un satèl·lit de l’Imperi otomà i fos reconegut com a guardià de les ciutats santes de La Meca i Medina.
GUERRES INTERMEDIADES: Terme que indica que combaten tercers en comptes de potències mundials. Un exemple notable d’aquest tipus de guerra fou el conflicte de Vietnam a finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970.
HAMÀS: Creada el 14 de desembre de 1987 (5 dies després de començar la Intifada) com a branca palestina dels Germans Musulmans, és una organització que es proposa establir un Estat Islàmic a Palestina en substitució al d’Israel. Hamàs es va beneficiar del fracàs en el camp internacional del seu rival en els territoris ocupats per Israel, l’OLP de Iassir Arafat, en particular després de la guerra del Golf. Per a Hamàs la única manera d’alliberar els territoris ocupats és la guerra, i ha establert un vincle directe entre l’Islam i aquests territoris, el que redueix, i fins i tot exclou, qualsevol compromís. Hamàs és responsable de nombrosos atemptats contra Israel, sobretot missions suïcides, però a principis de l’estiu de 2014 estava disposada a reconèixer a Israel com a condició a la formació d’un govern de coalició. La seva actuació es concentra en la franja de Gaza i a algunes zones de la riba oest. Els objectius de Hamàs inclouen, segons la seva carta fundacional del 18 d’agost de 1988, a més de l’alliberament de Palestina i la creació d’un estat palestí islàmic, el rebuig a la presència occidental als països musulmans i a la secularització i occidentalització de la societat àrab.
GERMANS MUSULMANS. Fundada a Egipte el 1928, l’associació és el prototip de tots els actuals moviments islamistes d’obediència sunnita. Present arreu del món els Germans Musulmans propugnen un Islam reformista.
HEZBOLÀ: “Partit de Déu” en àrab. És una organització radical del xiisme libanès formada el 1982 com a resposta a la invasió israeliana del Líban. Propugna l’establiment d’un govern islàmic al Líban, a semblança del d’Iran, l’alliberament de tots els territoris àrabs ocupats i l’expulsió d’ells de la població no musulmana. És una organització patrocinada per Iran que opera sobretot en la val de la Bekaa, al sud de Beirut. Es calcula que els seus militants al Líban sumen uns 40.000 i compta amb milers de simpatitzants. Posseeix artilleria pesant, com els míssils BM-21. Se sap o se sospita que part dels seus membres han estat implicats en nombroses accions armades contra Estats Units. Es coneix també a Hezbol·là pel nom de Gihad Islàmica, però la seva branca oficial armada es denomina Resistència Islàmica. Aquesta darrera, creada el 1983, supervisa les operacions militars al sud del Líban, comptant amb 400 combatents ben entrenats i amb 5.000 de suport. A banda d’atacs esporàdics (en la seva majoria col·locació d’explosius i d’assassinats), dirigeix les operacions estrictament militars contra Israel i l’Exèrcit libanès. La Resistència Islàmica està militarment organitzada i les seves activitats són cada vegada més il·legals des del 1993. L’organització tracta especialment d’aglutinar una base popular al sud del Líban mitjançant activitats d’ajuda social, com ara els seus Yihad al Hoed (“Sants esforços per a la reconstrucció”), per tal de finançar la reconstrucció d’edificis destruïts per l’Exèrcit israelià, i desemborsa també 25.000 $ a les famílies de màrtirs morts en operacions suïcides.
IMAM: El seu significat general és qui dirigeix l’oració ritual dels musulmans, càrrec que no requereix ordenació ni poders espirituals especials més enllà de la suficient formació per desenvolupar la funció. També s’utilitza en sentit figurat molts sunnites per referir-se al líder de la comunitat islàmica. Entre els xiïtes, el vocable adopta significats molt complexos. Però, en general, i sobretot quan va amb majúscula, es refereix al descendent del partit d’Alí designat representant de l’autoritat espiritual de Déu.
IMPERI OTOMÀ: Imperi musulmà establert a finals del segle XIII per Osmà I, fundador d’una dinastia turca al nord-oest d’Anatòlia, i ampliat pels seus successors, anomenats otomans, que es van apoderar dels territoris bizantins de l’oest d’Anatòlia, parts del nord d’Àfrica i del sud-oest d’Europa; però l’imperi va començar a desintegrar-se durant el segle XIX i es va desfer a finals de la Primera Guerra Mundial; la pàtria Anatòlia es va convertir en República de Turquia i les províncies perifèriques foren reconegudes com estats independents.
ISI: Estat Islàmic a Iraq.
ISIS: Estat Islàmic a Iraq i Síria, conegut també com Estat Islàmic d’Iraq i Llevant, ISIL i Estat Islàmic (EI). Aquesta organització terrorista fou creada el 2013, per bé que la seva història es remunta a inicis de la dècada del 2000 i a Al Qaeda. Ocupa un gran territori en franges d’Iraq i de Síria, i les seves forces van atacar la ciutat iraquiana de Mossul el setembre de 2014.
ISLAMISME: Ideologia política basada en la creença de que els principis religiosos musulmans han de presidir qualsevol aspecte de a vida pública i privada.
OLP. ORGANITZACIÓ PER A L’ALLIBERAMENT DE PALESTINA. Moviment nacionalista de Palestina i organització central de tots els moviments palestins. L’OLP fou creada el 1964 per Ahmed Shukeiry sota els auspicis d’Egipte. El seu objectiu, exposat en la seva carta fundacional de maig de 1964, és la creació d’un estat palestí independent en el territori actualment ocupat per Israel, o almenys en les zones ocupades de Gaza i Cisjordània. El seu líder fou Iàsser Arafat des del 1959 fins a la seva mort el 2004, quan el va substituir Mahmoud Abbas.
PESHMERGA: Nom oficial de l’Exèrcit kurd. Els seus combatents han existit d’una forma o una altra a partir del moviment independentista kurd de la dècada de 1920, després del col·lapse de l’Imperi otomà; és notable la presència de dones en els seus rengles.
SALAFISME: Secta de l’Islam que abraça l’adhesió estricta i literal als principis de l’Islam. Té el seu origen al segle XIX en resposta a la influència europea a la regió. A vegades, el salafisme es considera el salafisme com a purità i sovint va associat a la gihad. Els salafistes formen principalment part de la població d’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units, i estan considerats la “minoria dominant” a Orient Pròxim.
SALAFISME MODERN: Interpretació radical del salafisme. És un moviment tenaçment anti-occidental que apel·la al retorn a la puresa de l’Islam.
SHARIA: Literalment “legislació”. És un terme que defineix el codi moral i legal dels musulmans religiosos.
SUNNITES: La secta majoritària de l’islam. Després de la mort de Mahoma, els seus seguidors, partidaris del mètode tradicional d’elecció basat en l’acord de la comunitat, reberen el nom de sunnites en contraposició als xiïtes, partidaris de la transmissió hereditària del califat.
TAKFIR: acusació d’apostasia.
TAWHID: La unitat de Déu segons la teologia de l’Islam. Al Tawhid al Yihad: Grup Islamista militant fundat a Faluja el 2003 i dirigit per Abu Musab al Zarqawi. El grup va falsificar documentació per més de 100 combatents d’Al Qaeda que varen fugir d’Afganistan durant la guerra el 2001 i els va proveir igualment de fons i un amagatall segur (prop de Teheran), organitzant el moviment a Iran i a d’altres zones d’Orient Pròxim i Occident. El 2004, el grup va declarà lleialtat a Osama bin Laden i va passa a anomenar-se Al Qaeda a Iraq. Significa “Monoteisme i Gihad”.
ULEMA: Erudit islàmic.
UMMA. La comunitat dels creients que transcendeix diferències nacionals, ètniques, polítiques i econòmiques.
YIHAD: És un terme que sovint es tradueix erròniament per “Guerra Santa”, un concepte encunyat a Europa durant les croades. Yihad és un vocable àrab que significa “esforç”, i la millor traducció en el sentit de doctrina seria “esforçar-se per la causa de Déu”. Hi ha dues classes de gihad: la gran gihad, la lluita per superar els desigs carnals i les inclinacions al mal, i la petita gihad o defensa armada de l’Islam contra els seus agressors. El terme l’han emprat diversos grups armats en els seus violents enfrontaments contra Occident; és famós la crida a al gihad que feu Osama bin Laden en la seva fatwa contra Estats Units, demanant “només guerra” contra l’opressor.
YIZYAH: Impost sobre els sectors de la població de l’islam no musulmans. Per bé que al món islàmic els estats-nació no cobren l’impost, l’EI l’imposa a certes zones.
ZAKAT: L’almoina obligatòria que constitueix un dels 5 pilars de l’islam. Literalment “purificació”.
AL NAHDA: És el renaixement cultural de finals del segle XIX i principis del XX a Egipte i a Orient Mitjà en general, estimulat per, entre altres factors, el contacte amb Europa. Es considera un període de modernització intel·lectual i de reforma.
AL QAEDA: Literalment significa “la base”. Fundada el 1988 per Osama bin Laden i Abu Ubaydah al Bansiri, comandant suprem de Bin Laden, com a xarxa de connexió d’àrabs combatents voluntaris en la gihad antisoviètica. Al Qaeda va contribuir igualment a finançar, reclutar i entrenar a extremistes islàmics sunnites de la resistència afgana. No va trigar en convertir-se en una organització insurgent sunnita que es va mantenir activa molt després de concloure la guerra a l’Afganistan. El seu principal objectiu és l’establiment d’un califat pan-islàmic en el món musulmà i, en conseqüència, busca la col·laboració d’altres organitzacions islamistes armades per enderrocar als règims actuals considerats “no islàmics” i expulsar a occidentals i no musulmans dels països musulmans. El 1998 es va fusionar amb la Gihad islàmica egípcia (“al Yihad”). El nombre dels seus membres se situa entre varis centenars i varis milers.
ALAWIES: Secta religiosa de Síria adepta a una branca mística delxiisme.Com mantenen en secret les seves creences, se sap poc d’elles. Constitueixen una important minoria a Síria i els seus fidels componen el 12% de la població.
CALIFA: Títol del governant musulmà civil i religiós que protegeix la integritat de l’estat i la religió. Els califes són considerats els successors de Mahoma. El terme deriva de l’àrab KHALIFA, “successor”. Fou igualment el títol honorífic adoptat pels sultans otomans durant el segle XVI, després de que el sultà Mehmed II conquerís Síria i Palestina, fes d’Egipte un satèl·lit de l’Imperi otomà i fos reconegut com a guardià de les ciutats santes de La Meca i Medina.
GUERRES INTERMEDIADES: Terme que indica que combaten tercers en comptes de potències mundials. Un exemple notable d’aquest tipus de guerra fou el conflicte de Vietnam a finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970.
HAMÀS: Creada el 14 de desembre de 1987 (5 dies després de començar la Intifada) com a branca palestina dels Germans Musulmans, és una organització que es proposa establir un Estat Islàmic a Palestina en substitució al d’Israel. Hamàs es va beneficiar del fracàs en el camp internacional del seu rival en els territoris ocupats per Israel, l’OLP de Iassir Arafat, en particular després de la guerra del Golf. Per a Hamàs la única manera d’alliberar els territoris ocupats és la guerra, i ha establert un vincle directe entre l’Islam i aquests territoris, el que redueix, i fins i tot exclou, qualsevol compromís. Hamàs és responsable de nombrosos atemptats contra Israel, sobretot missions suïcides, però a principis de l’estiu de 2014 estava disposada a reconèixer a Israel com a condició a la formació d’un govern de coalició. La seva actuació es concentra en la franja de Gaza i a algunes zones de la riba oest. Els objectius de Hamàs inclouen, segons la seva carta fundacional del 18 d’agost de 1988, a més de l’alliberament de Palestina i la creació d’un estat palestí islàmic, el rebuig a la presència occidental als països musulmans i a la secularització i occidentalització de la societat àrab.
GERMANS MUSULMANS. Fundada a Egipte el 1928, l’associació és el prototip de tots els actuals moviments islamistes d’obediència sunnita. Present arreu del món els Germans Musulmans propugnen un Islam reformista.
HEZBOLÀ: “Partit de Déu” en àrab. És una organització radical del xiisme libanès formada el 1982 com a resposta a la invasió israeliana del Líban. Propugna l’establiment d’un govern islàmic al Líban, a semblança del d’Iran, l’alliberament de tots els territoris àrabs ocupats i l’expulsió d’ells de la població no musulmana. És una organització patrocinada per Iran que opera sobretot en la val de la Bekaa, al sud de Beirut. Es calcula que els seus militants al Líban sumen uns 40.000 i compta amb milers de simpatitzants. Posseeix artilleria pesant, com els míssils BM-21. Se sap o se sospita que part dels seus membres han estat implicats en nombroses accions armades contra Estats Units. Es coneix també a Hezbol·là pel nom de Gihad Islàmica, però la seva branca oficial armada es denomina Resistència Islàmica. Aquesta darrera, creada el 1983, supervisa les operacions militars al sud del Líban, comptant amb 400 combatents ben entrenats i amb 5.000 de suport. A banda d’atacs esporàdics (en la seva majoria col·locació d’explosius i d’assassinats), dirigeix les operacions estrictament militars contra Israel i l’Exèrcit libanès. La Resistència Islàmica està militarment organitzada i les seves activitats són cada vegada més il·legals des del 1993. L’organització tracta especialment d’aglutinar una base popular al sud del Líban mitjançant activitats d’ajuda social, com ara els seus Yihad al Hoed (“Sants esforços per a la reconstrucció”), per tal de finançar la reconstrucció d’edificis destruïts per l’Exèrcit israelià, i desemborsa també 25.000 $ a les famílies de màrtirs morts en operacions suïcides.
IMAM: El seu significat general és qui dirigeix l’oració ritual dels musulmans, càrrec que no requereix ordenació ni poders espirituals especials més enllà de la suficient formació per desenvolupar la funció. També s’utilitza en sentit figurat molts sunnites per referir-se al líder de la comunitat islàmica. Entre els xiïtes, el vocable adopta significats molt complexos. Però, en general, i sobretot quan va amb majúscula, es refereix al descendent del partit d’Alí designat representant de l’autoritat espiritual de Déu.
IMPERI OTOMÀ: Imperi musulmà establert a finals del segle XIII per Osmà I, fundador d’una dinastia turca al nord-oest d’Anatòlia, i ampliat pels seus successors, anomenats otomans, que es van apoderar dels territoris bizantins de l’oest d’Anatòlia, parts del nord d’Àfrica i del sud-oest d’Europa; però l’imperi va començar a desintegrar-se durant el segle XIX i es va desfer a finals de la Primera Guerra Mundial; la pàtria Anatòlia es va convertir en República de Turquia i les províncies perifèriques foren reconegudes com estats independents.
ISI: Estat Islàmic a Iraq.
ISIS: Estat Islàmic a Iraq i Síria, conegut també com Estat Islàmic d’Iraq i Llevant, ISIL i Estat Islàmic (EI). Aquesta organització terrorista fou creada el 2013, per bé que la seva història es remunta a inicis de la dècada del 2000 i a Al Qaeda. Ocupa un gran territori en franges d’Iraq i de Síria, i les seves forces van atacar la ciutat iraquiana de Mossul el setembre de 2014.
ISLAMISME: Ideologia política basada en la creença de que els principis religiosos musulmans han de presidir qualsevol aspecte de a vida pública i privada.
OLP. ORGANITZACIÓ PER A L’ALLIBERAMENT DE PALESTINA. Moviment nacionalista de Palestina i organització central de tots els moviments palestins. L’OLP fou creada el 1964 per Ahmed Shukeiry sota els auspicis d’Egipte. El seu objectiu, exposat en la seva carta fundacional de maig de 1964, és la creació d’un estat palestí independent en el territori actualment ocupat per Israel, o almenys en les zones ocupades de Gaza i Cisjordània. El seu líder fou Iàsser Arafat des del 1959 fins a la seva mort el 2004, quan el va substituir Mahmoud Abbas.
PESHMERGA: Nom oficial de l’Exèrcit kurd. Els seus combatents han existit d’una forma o una altra a partir del moviment independentista kurd de la dècada de 1920, després del col·lapse de l’Imperi otomà; és notable la presència de dones en els seus rengles.
SALAFISME: Secta de l’Islam que abraça l’adhesió estricta i literal als principis de l’Islam. Té el seu origen al segle XIX en resposta a la influència europea a la regió. A vegades, el salafisme es considera el salafisme com a purità i sovint va associat a la gihad. Els salafistes formen principalment part de la població d’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units, i estan considerats la “minoria dominant” a Orient Pròxim.
SALAFISME MODERN: Interpretació radical del salafisme. És un moviment tenaçment anti-occidental que apel·la al retorn a la puresa de l’Islam.
SHARIA: Literalment “legislació”. És un terme que defineix el codi moral i legal dels musulmans religiosos.
SUNNITES: La secta majoritària de l’islam. Després de la mort de Mahoma, els seus seguidors, partidaris del mètode tradicional d’elecció basat en l’acord de la comunitat, reberen el nom de sunnites en contraposició als xiïtes, partidaris de la transmissió hereditària del califat.
TAKFIR: acusació d’apostasia.
TAWHID: La unitat de Déu segons la teologia de l’Islam. Al Tawhid al Yihad: Grup Islamista militant fundat a Faluja el 2003 i dirigit per Abu Musab al Zarqawi. El grup va falsificar documentació per més de 100 combatents d’Al Qaeda que varen fugir d’Afganistan durant la guerra el 2001 i els va proveir igualment de fons i un amagatall segur (prop de Teheran), organitzant el moviment a Iran i a d’altres zones d’Orient Pròxim i Occident. El 2004, el grup va declarà lleialtat a Osama bin Laden i va passa a anomenar-se Al Qaeda a Iraq. Significa “Monoteisme i Gihad”.
ULEMA: Erudit islàmic.
UMMA. La comunitat dels creients que transcendeix diferències nacionals, ètniques, polítiques i econòmiques.
YIHAD: És un terme que sovint es tradueix erròniament per “Guerra Santa”, un concepte encunyat a Europa durant les croades. Yihad és un vocable àrab que significa “esforç”, i la millor traducció en el sentit de doctrina seria “esforçar-se per la causa de Déu”. Hi ha dues classes de gihad: la gran gihad, la lluita per superar els desigs carnals i les inclinacions al mal, i la petita gihad o defensa armada de l’Islam contra els seus agressors. El terme l’han emprat diversos grups armats en els seus violents enfrontaments contra Occident; és famós la crida a al gihad que feu Osama bin Laden en la seva fatwa contra Estats Units, demanant “només guerra” contra l’opressor.
YIZYAH: Impost sobre els sectors de la població de l’islam no musulmans. Per bé que al món islàmic els estats-nació no cobren l’impost, l’EI l’imposa a certes zones.
ZAKAT: L’almoina obligatòria que constitueix un dels 5 pilars de l’islam. Literalment “purificació”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada