dilluns, 30 de maig del 2016

EL PECAT DELS COMUNISTES I L'HERÈNCIA DE MARX (1)

Ja ho ha dit aquest periodista corrossiu i impertinent, Gregorio Morán, articulista de La Vanguardia, quan no li censuren, i també a d'altres publicacions obertament roges. L'autor de SABATINAS INTEMPESTIVAS ha proclamat que aquesta será la campanya electoral més bruta de les que es recorden. El PSOE està, o pot estar a punt de perdre el xiringuito comfortable de semblar una cosa, quan en realitat li sobren les dues sigles del mig.
Mentre aquests PSOECIALISTES alimenten la teoría de la "pinça", els cadells neoconservadors més agressius, el partit de CIUDADANOS, ja dispara amb bala, conjuntment amb el partit "NODRIZA": que vénen els comunistes. Després hi ha les versions més escadusseres: "chavistas", "bolivarianos".  Com deia la meva àvia: "comida pa' los puercos, que se lo comen tó"
Hi ha una idea que tinc al cap i de la que no me'n penediré mai: Els comunistes o els qui han fet o desfet en nom d'aquest suposat ideari, han comès moltíssims errors, matances, etc.... Però mai, ni de bon tros, com els que han arribat a cometre aquells que s'han omplert la boca en el nom de la llibertat de mercat, en nom de l'economia de mercat, o per defensar el capitalisme. La comptabilitat del sofriment d'un i altre costat de la trinxera es decanta clarament cap a una banda. Fa de mal dir exposar-ho en aquests termes. Però és així.
Els comunistes, sí, han estat la millor gent de la meva generació. Peti qui peti. Punt. Menys martingales. "Con todo su pelo y con toda su lana. Y a quien no le guste que se arrasque". Només heu de mirar les actes i els processos del TOP: més del 80% per cent dels processats pel Tribunal d'Ordre Públic durant el franquisme corresponien a comunistes i a gent de Comissions Obreres. I així ho mostra un llibre on participa l'ex-dirigent de CC.OO, i ara instal·lat en una de les fundacions del PSOE, Nicolás Sartorius.
Però no m'inquieta gaire el que diguin els "comercials" grollers dels circs mediàtics i "voceros" partidistes de la dreta i del mig-centre felipista. En certa manera, forma part del guió de la desinformació de les campanyes electorals
El que sí em va disgustar i molt va ser la ideología d'aquesta mena d'establishment de l'independentisme institucional de centre-centre-Esquerra que s'empara en intel·lectuals als que se suposa que haurien de tenir un cert rigor.  Ells/elles no parlen amb epítets cridaners tan grollers, sinó que utilitzen la sofisticació igualment perversa de la mixtificació "filosófica" interessada

20 abril de 2012. Ateneu Barcelonés
Taula rodona amb Ferran Sáez, escriptor i doctor en Filosofia per la UB, i Marçal Sintes, director del CCCB. Presenta: Ramon Alcoberro, professor de Filosofia de la UdG

En la presentació del llibre de Ferran Sáez, ara ja fa 4 anys, "La llibertat de cada dia", dedicat a l'economista i filòsof utilitarista John Stuart Mill (1806-1873), es proclama el millor antídot contra els  "comunistes" -sense dir-ho-, els dogmàtics, els hereus de Marx.
John Stuart Mill com el perfecte liberal. Ferran Sáez ho va resumir d'una forma ben magistral: EL LIBERALISME PRETÉN UN MÓN MILLOR, MENTRE QUE EL MARXISME PRETÉN UN MÓN PERFECTE.
Però aquesta afirmació no és gens rigurosa si ens atenem a l'obra i actitud d'un i altre. Aquests intel·lectuals han volgut fer de Marx un sparring fet a mida per glorificar les bondats del liberalisme, per bé que maquillat de radical, d'un John Stuart Mill, també fet a mida. Això sí, amb un sol defecte: era centralista !!!!!

(Continua en la segona part)
EL PECAT DELS COMUNISTES I L'HERÈNCIA DE MARX (1)
EL PECAT DELS COMUNISTES (2)... ELS NOUS FILÒSOFS CATALANS SOBIRANISTES (NEOLIBERALS)
EL PECAT DELS COMUNISTES (3). LA VISIÓ DE C.B. MACPHERSON (1911-1987) SOBRE EL LIBERALISME
EL PECAT DELS COMUNISTES (4) ÉS EL LIBERALISME COMPATIBLE AMB LA DEMOCRÀCIA?
EL PECAT DELS COMUNISTES (i 5). JOHN STUART MILL I LA IGUALTAT


Publicat per a

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )